Expressionisme Alemany al Cinema: Caligari, Nosferatu i Metròpolis
L'Expressionisme Alemany al Cinema
El Gabinet del Doctor Caligari (Robert Wiene, 1919)
Inspirada en un cas real: una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Alemanya. Narra els crims que comet Cesare, sota les ordres del doctor Caligari.
L'expressionisme en aquesta pel·lícula es basa en la interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfronten la imaginació i l'oníric davant el realisme. En l’epíleg, Wiene revela que tot el que se’ns ha explicat no és sinó producte de la imaginació d’un dels personatges i, per tant, no existeix el somnàmbul ni el doctor Caligari. Destaquen els decorats distorsionats que creen una atmosfera amenaçadora. Es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, la il·luminació puntual i forta, fent ressaltar alguns elements de la resta del conjunt de l'escena.
Nosferatu (F.W. Murnau, 1922)
Està basat en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stoker, i narra la mateixa història però la productora Prana, roda sense cap dret d'autor, canviant el nom del títol original.
Nosferatu és un dels títols clau del cinema mut. Tot i que la pel·lícula no va fer especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en sí, Murnau aconsegueix un to narratiu amb una sensibilitat i gust extrems, i una força lírica inèdita en un film de terror. Nosferatu utilitza molt més els escenaris naturals, fent que la natura sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic.
Metròpolis (Fritz Lang, 1926)
A la ciutat de Metròpolis, la societat està escindida en dues classes: els que tenen el poder i controlen els mitjans de producció, que viuen en luxosos gratacels; i els treballadors, condemnats a unes duríssimes condicions de treball i a viure en condicions infrahumanes.
Freder, el fill de Jon Fredersen, la persona que controla la ciutat, s’enamora de Maria, una mena de santa venerada pels treballadors que predica l’amor i la no violència per a solucionar els problemes. Fredersen s'encarrega a aquest últim la fabricació d’un robot idèntic a la noia per a que la substitueixi i propagui un missatge de violència.
Metròpolis va suposar el projecte més car i ambiciós de la productora UFA. Lang tracta la lluita de classes, observa de manera implacable l’alienació obrera i l’opressió del poder, i fa una crítica ludista a un futur mecanitzat i industrialitzat.