Factors ambientals que influeixen en la vida: llum i més
Llum i cicles biològics
El Sol proporciona l'energia que permet la vida a gairebé tots els organismes, directa o indirectament (fotoautòtrofs, quimioheteròtrofs). Les hores de llum diàries condicionen els cicles biològics d'una espècie i influeixen en comportament, reproducció i ritmes circadians.
Zones fòtica i afòtica
Zona fòtica: amb llum (fins a uns 200 metres a la columna d'aigua), on predominen els organismes fotosintètics.
Zona afòtica: sense llum, on la fotosíntesi no és possible i la vida depèn d'altres fonts d'energia.
Adaptacions a la llum
Els animals presenten diverses adaptacions relacionades amb la llum:
- Coloració críptica: capacitat de confondre's amb el medi (ex.: camaleó, mussol).
- Coloració aposemàtica: en espècies que tenen substàncies tòxiques o desagradables, és més eficaç no passar desapercebudes; mostren el perill amb colors que destaquen en el medi (ex.: peix pallasso).
- Coloració mimètica: alguns insectes inofensius presenten coloracions semblants a les d'insectes perillosos (ex.: abelles i vespes).
Mimetismes específics: mimetisme batesià (una espècie inofensiva imita una perillosa: ex., mosca que simula ser una abella) i mimetisme müllerià (diverses espècies perilloses o desagradables adopten un aspecte similar).
Humitat i adaptacions
Humitat: els éssers vius depenem de l'aigua. Els organismes que viuen en llocs molt secs han desenvolupat adaptacions per obtenir aigua, emmagatzemar-la i reduir la pèrdua (p. ex., cutícula espessa, estomes protegits, estats de latència).
Salinitat i pH
Salinitat: la quantitat i el tipus de sals minerals del medi determinen quines espècies hi poden viure i quines no.
pH: pocs animals poden viure en medis àcids; la majoria moren si el medi s'acidifica significativament.
Oxigen dissolt i temperatura
Oxigen dissolt al medi aquàtic: és fonamental per la vida dels organismes aeròbics. A mesura que la temperatura augmenta, la solubilitat de l'oxigen en l'aigua disminueix, de manera que més temperatura → menys oxigen disponible.
Ecosistemes: limitacions i anòxia
En els ecosistemes terrestres una limitació freqüent és la manca d'aigua. En els ecosistemes marins, les limitacions poden ser la manca d'oxigen, la manca de llum i la disponibilitat de nutrients. Quan no hi ha oxigen parlem d'anòxia: només hi sobreviuen organismes amb metabolisme anaeròbic.
Eutrofització
Eutrofització: acumulació massiva de matèria orgànica en un ecosistema, com un llac o una bassa, a causa de l'abocament intens de nitrogen i fòsfor procedents d'aigües residuals urbanes. El nitrogen (N) i el fòsfor (P) són elements limitants de la producció primària; la seva disponibilitat elevada provoca un creixement important de productors primaris que predominen a la capa superficial del llac, originant una capa verdosa.
Quan aquestes algues moren, es dipositen al fons i són descompostes per microorganismes aeròbics, els quals esgoten les reserves d'oxigen del fons i poden provocar zones d'anòxia, amb conseqüències negatives per a la fauna aquàtica.