Factors biòtics: relacions entre éssers vius

Què són els factors biòtics?

Els factors biòtics són les relacions que es produeixen entre els éssers vius d'un ecosistema.

Relacions intraespecífiques

Es produeixen entre individus de la mateixa espècie. La seva finalitat és la protecció de les cries, la cerca d'aliment i la defensa. Poden ser de diversos tipus:

• Familiars: S'originen en un grup familiar constituït per un o dos progenitors i la seva descendència, amb l'objectiu d'alimentar i protegir els més febles.
• Gregàries: Són associacions d'organismes que es desplacen junts, com per exemple els estols d'ocells.
• Colonials: Són organismes que viuen íntimament units, com els coralls o les esponges.
• Socials: S'hi estableix una jerarquia i una distribució de tasques, com en el cas de les abelles o les vespes.

Relacions interespecífiques

Es produeixen entre individus d'espècies diferents.

Competència

Té lloc quan dos organismes competeixen pel mateix recurs, com ara la llum, l'espai, l'aigua o l'aliment.

• Plantes: Competeixen per la llum, per l'espai per a les arrels, per l'aigua i els minerals del sòl.
• Animals: Competeixen per l'aliment i per un espai per viure i reproduir-se.

Depredació

Un organisme (el depredador, com llops, guineus o àguiles) en mata un altre (la presa) per poder-se'n alimentar. El fet que uns éssers vius depenguin d'altres per aconseguir aliment fa que en un ecosistema es creïn relacions alimentàries o tròfiques.

Simbiosi

És una relació o associació permanent entre individus d'espècies diferents en la qual, com a mínim, un dels dos obté un benefici. N'hi ha de diversos tipus:

Mutualisme

És una relació en la qual ambdues espècies es beneficien mútuament.

• Exemple 1: L'associació dels bacteris fixadors de nitrogen del gènere Rhizobium amb les plantes lleguminoses.
• Exemple 2: Els líquens, que són associacions d'algues verdes o bacteris fotosintetitzadors amb fongs. L'alga fabrica matèria orgànica, mentre que el fong permet la fixació al substrat.

Comensalisme

És una relació en la qual una espècie se'n beneficia i l'altra ni se'n beneficia ni en resulta perjudicada, com el peix pallasso i les anemones. Aquests peixos s'han adaptat a viure entre els tentacles verinosos de les anemones, que secreten substàncies que poden paralitzar qualsevol altre peix. D'aquesta manera, els peixos pallasso aconsegueixen protecció i restes de menjar de l'anemone.

Parasitisme

En aquest tipus de relació, una espècie (el paràsit) se'n beneficia i l'altra (l'hoste) en resulta perjudicada. El paràsit viu en estreta relació amb l'hoste. Les tènies, els polls o les paparres són exemples de paràsits.