Els fagòcits i la memòria immunitària: guia completa

Els fagòcits: guardians del sistema immunitari

Els fagòcits són diversos leucòcits capaços de neutralitzar patògens que després són destruïts al seu interior. Els principals són els neutròfils, els macròfags i les cèl·lules dendrítiques.

Fases de la fagocitosi

Les fases de la fagocitosi són les següents:

• Reconeixement: es pot produir utilitzant diferents receptors, com ara els receptors de mannosa (MR), de complement (CR) o d’anticossos (FcR).
• Ingestió i digestió: consisteix en la internalització del patogen i la creació d’una vesícula fagocítica, o fagosoma, que es fon amb els lisosomes, cosa que porta a digerir el patogen.

Processos post-fagocitosi

Després de la fagocitosi, els fagòcits poden participar en els processos següents:

• Inflamació: per mitjà de la síntesi de citocines, que són mediadors immunitaris, com ara el factor de necrosi tumoral o TNF, que indueixen inflamació als teixits locals.
• Presentació d’antígens: al limfòcit T. Aquesta funció només la fan els macròfags i les cèl·lules dendrítiques. Consisteix a utilitzar les restes digerides del patogen i a seleccionar alguns pèptids per exposar-los a la membrana de la cèl·lula sobre unes molècules especialitzades que s’anomenen molècules d’histocompatibilitat (MHC).
• Reparació: que resol la inflamació amb el restabliment de l’estructura normal del teixit.

La memòria immunitària i la resposta adaptativa

La immunitat adaptativa és l’única capaç de desenvolupar memòria immunitària, la qual facilita una resposta més ràpida i amb més intensitat a un patogen amb el qual ja hi ha hagut contactes previs, que en el cas d’un primer contacte. Això ho aconsegueixen els limfòcits B i T gràcies a la selecció clonal de dues etapes, que donen lloc a dos tipus de resposta immunitària diferents:

• La resposta primària: és la que té lloc després del primer contacte amb l’antigen. En el cas dels limfòcits B, s’hi origina un clon de limfòcits que dona lloc a cèl·lules plasmàtiques, que sintetitzen IgM en primer lloc i IgG un parell de dies després.
• La resposta secundària: s’origina quan l’organisme s’enfronta a un patogen contra el qual ja va desenvolupar una resposta primària anteriorment. En aquest cas es torna a induir una resposta d’IgM a càrrec dels clons de limfòcits B específics de l’antigen que no eren en el primer contacte.