Fal·làcies lògiques: Tipus, exemples i raonament

Fal·làcies lògiques comunes

Fal·làcia ad hominem: S'enfoca en l'atac, cap a la desacreditació o desprestigi d'una persona específica. S'utilitza en la política.

Fal·làcia tu quoque: Aquesta fal·làcia es produeix quan algú intenta justificar una acció incorrecta apuntant que l'altra persona també ho ha fet. Es coneix com "tu també" o "i tu també" i no té en compte si la justificació és realment vàlida o no.

Exemple 1: "No pots dir-me que deixi de fumar quan tu també ho fas!"

Fal·làcia ad baculum: Quan usem la força o l'amenaça de fer ús d'ella en un argument, es comet la fal·làcia coneguda com "Argumentum ad baculum".

Fal·làcia ad verecundiam: Fa ús dels arguments mitjançant autoritats i persones no coneixedores del tema, donant a entendre que l'autoritat té la raó i que per això l'argument és confiable. Quan s'utilitzen celebritats (o no) es consideren fal·làcies si les celebritats no tenen a veure amb el producte o servei que s'ofereix. Un exemple seria el que fa la marca Gillette amb Joaquin.

Fal·làcia ad populum: Convèncer pels sentiments. Un exemple seria com el que utilitza Colgate, que 8 de cada 10 dentistes el recomanen.

Fal·làcia ex populo: Aquesta fal·làcia es produeix quan algú intenta justificar una afirmació o argument utilitzant la idea que molts altres ho fan o ho creuen. Això no significa necessàriament que sigui veritat.

Exemple 1: "Tots sabem que els polítics són corruptes. És el que diuen les notícies!"

Fal·làcia ad ignorantiam: Intenta introduir una veritat a un tema a partir que no s'ha pogut provar la seva falsedat, i al revés. Un exemple és quan els polítics fan propaganda dient que el partit adversari arruïnarà el país sense tenir-ne proves.

Fal·làcia post hoc ergo propter hoc: Aquesta fal·làcia es produeix quan algú assumeix que només perquè un esdeveniment va passar abans que un altre, el primer esdeveniment va causar el segon.

Exemple 1: "Després que vaig comprar aquesta planta, la meva salut ha millorat. Així que és gràcies a la planta."

Fal·làcia de l'argument circular: Aquesta fal·làcia es produeix quan algú utilitza la mateixa afirmació per justificar una altra afirmació. En lloc de proporcionar una prova o evidència, simplement es repeteix el mateix argument.

Exemple 1: "La meva conclusió és correcta perquè ho dic jo i sóc sempre correcte."

Raonament lògic

El raonament és el procés pel qual obtenim noves informacions o CONCLUSIONS a partir d’altres informacions anteriors o PREMISSES, acceptades ja com a verdaderes. Qualsevol afirmació que fem sobre la realitat (enunciat, proposició) és la CONCLUSIÓ d’un raonament.

Mètode inductiu: Raonament en el qual s’obté una conclusió general a partir d’uns casos singulars coneguts per l’experiència o l’experimentació.