La fallida del sistema de la Restauració (1902-1931)
L’any 1902 va ser el moment en què Alfons XIII va ser coronat rei d’Espanya. Fins llavors havia actuat de regent la seva mare, Maria Cristina, després de la mort prematura per malaltia d’Alfons XII l’any 1885.
Les crisis del primer terç del segle XX
El sistema de la Restauració va patir diferents crisis polítiques i socials en el primer terç del segle XX:
- La Setmana Tràgica (1909)
- La crisi de 1917
- Derrota espanyola a Annual (en la guerra colonial al Marroc) el 1921
- Els anys del pistolerisme
Mesures i el cop d'estat de 1923
Per trobar una solució a la guerra colonial al Marroc i per frenar la guerra social, es va produir el cop d’estat (1923) del general Miguel Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII i de la burgesia catalana. La dictadura es va anar allargant i es va tornar impopular: Primo de Rivera va dimitir i va ser substituït pel general Berenguer.
El retorn al parlamentarisme
Es van convocar eleccions municipals per a l’abril del 1931:
- Al camp: els mecanismes del caciquisme encara van funcionar i van guanyar els partits monàrquics (Partit Conservador i Partit Liberal).
- A la ciutat: hi havia lluita política real i van guanyar els candidats republicans, provocant l’eufòria popular.
Alfons XIII va decidir marxar a l’exili i es va proclamar la Segona República el 14 d’abril del 1931.
Evolució política i social a Catalunya i Espanya
La pèrdua de les últimes colònies (1898) va provocar una crisi a Espanya. Els partits polítics del torn pacífic van intentar sense èxit regenerar o renovar la política espanyola. El seu fracàs va provocar una sèrie de crisis polítiques i socials que provocarien la fallida del sistema de la Restauració.
Partits del torn pacífic
El Partit Conservador
Liderat per Antonio Maura, va intentar augmentar el suport social al sistema aplicant una sèrie de reformes:
- Aprovació d’una nova llei electoral per intentar, sense èxit, evitar el frau i la influència del cacic.
- Nova legislació laboral que regulava el treball infantil, el femení i el dret de vaga.
- Mesures proteccionistes per protegir la indústria del país.
- Intents (insuficients) de satisfer les demandes del catalanisme.
- Paper actiu en la guerra colonial del Marroc.
La seva mala gestió de la crisi de la Setmana Tràgica (1909) va provocar la seva dimissió com a cap de govern.
El Partit Liberal
Liderat per José Canalejas, va aprovar les següents reformes:
- Reforma fiscal: va substituir els consums per un impost més progressiu i just.
- Supressió de les quintes.
- Ley del Candado: per limitar el poder de l’església impedint la creació de nous ordes religiosos.
- Nova llei laboral, tot i que es reprimien les vagues de manera ferotge.
- Aprovació de la Llei de Mancomunitats, que va permetre la creació de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914.
Partits fora del torn pacífic
El Republicanisme
Destaca el Partit Republicà Radical (PRR), dirigit per Alejandro Lerroux, amb un discurs:
- Molt radical (però no en els fets).
- Anticlerical i anticatalanista.
- Populista, amb gran suport entre les classes populars de Barcelona.
Partits catalanistes
La Lliga Regionalista, dirigida per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, va dominar la política catalana durant el primer terç del segle XX.
Els fets del Cu-cut! (1905)
Es va publicar un acudit que feia broma sobre la incapacitat de l'exèrcit espanyol al Marroc. La resposta d’alguns militars va ser l’assalt a la seu de la revista. El govern va respondre aprovant la Llei de Jurisdiccions (1906), on qualsevol atac a la pàtria o l’exèrcit seria jutjat per tribunals militars. Això va facilitar la creació de Solidaritat Catalana, una coalició que reclamava l'autonomia.
Carlisme i Socialisme
- Carlisme: Una part es va integrar com la Comunión Tradicionalista.
- Socialisme: El PSOE i la UGT van créixer sota líders com P. Iglesias o Largo Caballero. Als anys vint, l'èxit de la revolució russa va provocar l'escissió del PCE. A Catalunya, va destacar la USC (Unió Socialista de Catalunya).
Nacionalisme basc i gallec
Al País Basc va augmentar el nacionalisme lligat al PNB, mentre que a Galícia es va produir un moviment de recuperació de la llengua i la cultura.
Les crisis polítiques i socials a Espanya
La Setmana Tràgica (1909)
L'inici de la revolta es va produir al port de Barcelona pel reclutament de soldats per a la guerra del Marroc. Característiques:
- Vaga general amb suport d'anarquistes, socialistes i republicans.
- Caràcter antimilitarista i anticlerical (crema de convents).
- Repressió ferotge amb més d'un centenar de morts i l'execució de cinc sentències de mort.
- Provocà la dimissió de Maura i la ruptura de Solidaritat Catalana.
- Molts obrers van passar del PRR a la CNT.
La crisi de 1917
En el context de la Primera Guerra Mundial, Espanya va patir una crisi amb tres components:
- Conflicte obrer: Vaga general de la UGT i la CNT per l'augment de preus.
- Conflicte polític: Assemblea de parlamentaris (republicans, catalanistes i socialistes) dissolta per la Guàrdia Civil.
- Conflicte militar: Protestes de les Juntes de Defensa per la política d'ascensos.
Guerra social i pistolerisme
Després de la Gran Guerra, l'atur i la pèrdua de mercats van augmentar la conflictivitat. Es va produir una guerra entre pistolers de la CNT i els Sindicats Lliures (pagats per la patronal). En aquest context destaca la vaga de la Canadenca (1919), on es va aconseguir la jornada de 8 hores.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
El cop d'estat es va produir per la guerra social, la crisi econòmica i el desastre d'Annual. Característiques:
- Règim antidemocràtic i censura.
- Repressió de la CNT i creació de la Unión Patriótica.
- Desembarcament d'Alhucemas (1925) per resoldre el conflicte al Marroc.
- Anticatalanisme: Suspensió de la Mancomunitat de Catalunya.
Finalment, la dictadura es va tornar impopular. El 1930, Primo de Rivera va ser substituït per Berenguer (la Dictablanda). Les eleccions d'abril de 1931 van portar la victòria republicana a les ciutats i l'exili d'Alfons XIII.