La Fallida de la Restauració: Reformisme i Crisi (1898-1909)
La fallida del sistema de la Restauració (1898-1923)
1. El reformisme dinàstic
1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista
El 1899, la reina regent Maria Cristina va donar el seu suport a Francisco Silvela, que va impulsar una política reformista. Aquest govern va proposar un projecte de descentralització administrativa, una pujada dels impostos sobre els productes de primera necessitat i nous impostos per pagar les despeses derivades de la Guerra de Cuba.
Aquesta política fiscal va provocar una forta oposició a Catalunya. El 1899, els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquesta protesta es va conèixer com el Tancament de Caixes. Després que l'alcalde de Barcelona es negués a embargar els morosos, el moviment va derivar en una vaga de comerciants. Finalment, els ministres Duran i Bas i Polavieja van dimitir a causa de la crisi.
1.2. Les opcions del reformisme
El 1902, Alfons XIII va pujar al tron amb 16 anys, iniciant una nova etapa marcada pels intents de reforma. Dins dels corrents reformistes, hi havia diverses tendències:
- Partits del torn dinàstic: Es basaven en la crítica al frau electoral i al caciquisme. El seu objectiu era mobilitzar l’opinió pública per renovar els partits del torn.
- Partits marginats del sistema: Aquests partits (republicans, catalanistes, socialistes) sentien que no havien sabut aprofitar la crisi del 1898 per trencar el sistema.
- Regeneracionisme intel·lectual i literari: Els representants principals van ser els membres de la Generació del 98 (com Unamuno i Baroja), que van reflexionar sobre la decadència d'Espanya i la necessitat de regeneració.
1.3. El reformisme conservador d'Antoni Maura
Els intents de reformisme de Silvela i Sagasta no van aconseguir superar els obstacles del sistema. Antoni Maura (Partit Conservador) es va fer càrrec del govern (1903-1904 i 1907-1909) amb l'objectiu de desmantellar el caciquisme i aconseguir una “revolució des de dalt”.
Maura volia posar fi al caciquisme amb la Llei d’Administració Local i la Llei Electoral del 1907. Va adoptar mesures proteccionistes i va intentar integrar el catalanisme conservador donant més autonomia als ajuntaments i diputacions.
També va millorar la legislació laboral amb mesures com:
- La Llei protectora d’accidents de treball.
- La regulació de les condicions de treball de dones i nens.
- La Llei del descans dominical i la Llei de vagues.
A més, va crear l’Institut Nacional de Previsió (INP) el 1908 i va incloure la intervenció d’Espanya al Marroc.
La falta d’entesa amb el Partit Liberal i, sobretot, la repressió de la Setmana Tràgica (1909) van posar fi a la seva carrera política.