Ibuprofè: analgèsic no antiinflamatori, tanca el canal arterial, menor retenció, no pòlips, angioedema; desplaça la inhibició de l'aspirina.
Indometacina: potent inhibidor de la COX, de la fosfolipasa A i C. Toxicitat: depressió, cefalea, confusió, pancreatitis, necrosi papil·lar renal.
Cetoprofè: inhibeix la COX i la lipoxigenasa. Toxicitat sobre el SNC.
Ketorolac: analgèsic no antiinflamatori, substitueix la morfina.
Naproxè: reumatològic, tòpic, oftàlmic.
Antireumàtics modificadors de la malaltia (DMARD)
Abatacept: inhibeix els limfòcits T. Monoteràpia o combinat amb altres DMARD.
Azatioprina i 6-tioguanina: suprimeixen cèl·lules B i T.
Ciclofosfamida: tractament del lupus, artritis i malaltia de Behçet.
Ciclosporina: inhibeix la interleucina 1 i 2 i la interacció amb macròfags i cèl·lules T. El suc de aranja... (pomelo) augmenta la biodisponibilitat; és nefrotòxica.
Metotrexat: ideal per al tractament de l'artritis reumatoide. Inhibeix l'AICAR. Indicat també en artritis, psoriasi, polimiositis, dermatomiositis i granulomatosi de Wegener.
Micofenolat mofetil: lupus eritematós.
Antagonistes del TNF-alfa: adalimumab, infliximab, etanercept.
Teràpia combinada de DMARD: el metotrexat pot combinar-se amb ciclosporina, hidroxicloroquina, rituximab, etanercept i glucocorticoides.
Altres analgèsics
Paracetamol: inhibeix debilment la COX-1 i la COX-2, sense efecte antiinflamatori significatiu. Indicat per al dolor lleu a moderat.
Fàrmacs per al tractament de la gota
Colquicina: inhibeix la fagocitosi dels cristalls d'urat; indicada en artritis gotosa. No altera el metabolisme ni l'excreció d'urats. Toxicitat: diarrea, vòmits, dolor abdominal, pèrdua de cabell.
AINE en la gota: la indometacina, no l'àcid acetilsalicílic (aspirina).
Opioides
Receptors mu, kappa i delta. Produeixen analgèsia per unió a proteïnes G (agonistes).
Metadona: desintoxicació en addictes a l'heroïna o la morfina. Morfina, hidromorfona i oximorfona: potents.
Meperidina: analgèsic, receptor mu. Codeïna, oxicodona (combinació amb aspirina o paracetamol).
Antagonistes dels opioides: naloxona, naltrexona i nalmefè.
Antiepilèptics
Convulsions parcials i tònico-clòniques: fenitoïna (bloqueja canals de Na i inhibeix la generació del potencial d'acció), carbamazepina (similar a la fenitoïna), fenobarbital (convulsions en lactants), vigabatrina (inhibidor irreversible de la GABA-aminotransferasa, augmenta el GABA extracel·lular), lamotrigina (similar a la fenitoïna), valproat.
Gabapentina i pregabalina: anàlegs aminoàcids del GABA, disminueixen el Ca2+.
Convulsions generalitzades: etosuximida (disminueix el corrent de Ca2+), àcid valproic (canals de calci, hiperpolarització de membrana), benzodiazepines clonazepam i diazepam (augmenten la freqüència d'obertura dels canals de clor, acceptats pels receptors GABA).
Cas clínic: nen amb sobredosi d'acetaminofèn: fallada hepàtica. Barbitúrics: l'alcalinització de l'orina accelera l'eliminació del fenobarbital. Dona de 40 anys amb ansietat: alprazolam.
Agents muscarínics: broncodilatadors que inhibeixen l'efecte de l'acetilcolina en els receptors muscarínics. Atropina i ipratropi (asma greu: ipratropi + salbutamol, nebulitzat).
Inhibidors dels leucotriens: LTC4 i LTD4. Zileutón i montelukast (previenen el broncoespasme induït per antígens i aspirina).
Nens, oral/urgència en asma: prednisona, metilprednisolona (suspendre gradualment en 7-8 dies): acció lenta i durada llarga. Combinació amb corticoesteroides.
