Fases Clau de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Anàlisi Cronològica i Batalles Decisives
1. Fase Inicial (1936): L'Aixecament i la Guerra de Desgast
En aquesta fase s'enfronta el bàndol nacional revoltat contra la República. Inicialment, Mola volia fer un aixecament ràpid i assaltar Madrid, però va fracassar i es va convertir en una guerra de desgast que va quedar dividida en quatre fronts principals:
Divisió Estratègica dels Bàndols Nacionals
- Estret de Gibraltar amb Franco: L'objectiu era travessar l'estret per poder traslladar l'Exèrcit Colonial cap a la península i establir un pont aeri entre Sevilla i Tetuan.
- Sevilla cap al Nord amb Queipo de Llano: Connectar les tropes del general Mola. Les tropes del general Yagüe van aconseguir Badajoz, però van executar moltes persones en el procés, enllaçant Andalusia amb Castella.
- Atac de Navarra sobre Irún i Sant Sebastià: Aïllar la zona industrial del nord de la frontera amb França.
- Atac des de l'oest sobre Madrid i Toledo: Dirigit pel general Mola.
Batalles Clau de la Fase Inicial
Batalla de Madrid
Es coneix com la "tomb del feixisme". Madrid va rebre l'ajuda de tropes alemanyes i feixistes italianes. Largo Caballero va confirmar l'ajuda de la URSS i va traslladar el govern de Madrid a València, sota la Junta de Defensa. La URSS va aportar armes que van enfortir la República. Tot i això, el cost va ser molt elevat i Negrín va enviar reserves d'or del Banc d'Espanya cap a Moscou. Les tropes franquistes van fracassar gràcies a la milícia republicana, que va rebre ajuda de la URSS, i Madrid es va convertir en un símbol de la guerra.
Setge de l'Alcàsser de Toledo
Els franquistes i milicians de la República van lluitar pel control de l'edifici de l'Alcàsser de Toledo, bombardejant-lo 35 vegades amb peces d'artilleria. L'Exèrcit Africanista va decidir desviar la seva ruta cap a Madrid després d'aquest episodi.
Batalla de Jarama (1937)
Els franquistes van intentar creuar el riu Jarama i es van trobar amb les forces republicanes. Els nacionals comptaven amb artilleria i avions alemanys i italians, mentre que els republicans disposaven d'avions i tancs soviètics. Quan avançaven cap a Jarama, els republicans van demanar reforç a la Divisió Lister, l'exèrcit comunista.
Presa de Màlaga
El Duce va informar Franco de l'enviament de 4.000 soldats italians, però Franco no va voler entrar ni distreure's del seu objectiu principal. Tot i que eren molts soldats amb armament mediocre, va ser un triomf indiscutible per als nacionals, que van aconseguir incorporar una part del sud d'Espanya.
Batalla de Guadalajara
Voluntaris italians i tropes nacionals van començar l'ofensiva fent bombardejos i fent retrocedir els republicans. Les Brigades Nacionals van frenar l'avenç de l'exèrcit nacional. Els republicans, amb tancs soviètics superiors als italians, van tenir dificultats per moure's per aquell terreny. L'aviació republicana va recuperar material italià i va obtenir pistes sobre l'estratègia emprada pels feixistes.
2. Fase 1937: La Campanya del Nord i Ofensives de Distracció
Franco va preveure una guerra llarga i va decidir abandonar l'atac a la capital per concentrar els seus esforços en la zona Nord. Va formar nous quadres militars i va crear programes d'instrucció per capacitar les seves tropes.
La Batalla del Nord
Les operacions militars es van traslladar a la zona Nord, on la resistència republicana va ser molt forta i els nacionals hi van enviar les seves millors tropes. Aquesta zona era molt important per al III Reich a causa dels seus minerals. Mola no estava disposat que es repetís el fracàs de la presa de Madrid.
Bombardeig de Gernika (26 d'abril de 1937)
Un dels episodis de càstig més sagnants de la Guerra Civil. Va ser un atac a ras de terra amb bombes explosives, en el qual també van participar els italians. El bombardeig va tenir lloc un dia de mercat, provocant una xifra elevada de morts.
Ofensives Republicanes de Distracció
La Batalla de Brunete
Situada a l'oest de Madrid, els republicans van obrir un front de guerra com a maniobra de distracció. Dirigida pel General Rojo, el pla consistia a llançar un atac sorpresa des del Nord. Va ser una batalla duríssima amb un alt cost de vides tant per a republicans com per a franquistes.
La Batalla de Belchite
El bàndol republicà va protagonitzar una altra ofensiva de distracció a la zona de Belchite, a l'Aragó. La intenció era apropar-se a Saragossa, on es trobaven entre 3.000 i 7.000 combatents nacionals. Els franquistes van utilitzar els edificis com a defensa, produint-se combats al carrer, casa per casa, cos a cos. L'aviació republicana va atacar el nucli urbà, provocant moltes morts franquistes, entre elles la d'Alfonso Trallero.
3. Fase 1937-1939: El Desgast Final i la Victòria Nacional
Els republicans dominaven la zona de Llevant, des d'Almeria fins a França, però la superioritat nacional era indiscutible. Els comandaments republicans encara mostraven confiança i van realitzar reformes a l'exèrcit, com augmentar els comandaments professionals o integrar quadres de les milícies i brigadistes internacionals. L'exèrcit republicà va fer diverses ofensives, la més important a Terol.
La Batalla de Terol
Durant dos mesos els enfrontaments van ser acarnissats i molt durs. Les tropes republicanes amb l'Exèrcit de l'Est van batallar en condicions climatològiques pèssimes, que van provocar la mort de soldats per fred. Aquesta batalla va obligar els republicans a defensar un front de guerra de 300 km. Inicialment, els republicans es van fer amb la capital, però Franco no va suportar la pèrdua i la va voler recuperar.
Ofensives a l'Aragó
Després d'ocupar Terol, Franco va aprofitar el desgast de les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó, que va comportar el desplaçament del front de guerra a Catalunya. Els nacionals van ocupar molts territoris fins a assolir el Mediterrani per Vinaròs. El territori republicà va quedar dividit en dues parts, i Catalunya va quedar aïllada.
La Batalla de l'Ebre
Enmig del desconcert, el govern de la República va decidir dur a terme l'ofensiva més espectacular i ambiciosa de tota la guerra. L'objectiu era aturar el franquisme i enllaçar Catalunya amb la resta del territori republicà. L'objectiu militar era creuar l'Ebre per sorpresa amb un exèrcit format per uns 2.000 homes equipats. En plena batalla, que Negrín ja donava per perduda, es va anunciar la retirada de les Brigades Internacionals. Va ser una batalla de desgast on l'artilleria i l'aviació van tenir molta importància a causa de la superioritat franquista tant en quantitat com en qualitat d'efectius. Va ser l'últim gran esforç en defensa de la República i l'acció militar més discutida.
FI GUERRA (1939)
La República només disposava de la zona centre. Tot i que Juan Negrín volia continuar la guerra des de França, no es va produir cap batalla important. El Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco, i Azaña va dimitir com a president de la República. A Madrid es va produir una insurrecció contra el govern de la República liderada per Casado, que es va fer amb el control de Madrid després de fortes lluites. A causa d'això, es va crear la Junta de Defensa per negociar amb Franco, però aquest no ho va acceptar i va obligar al lliurament d'armes. Franco va entrar a la capital sense cap mena de problema. Finalment, es va signar el Pacte de Guerra a Burgos i Franco va sortir victoriós.
Consecuències del Conflicte
La guerra va deixar molts problemes estructurals. Primerament, hi va haver moltes morts i un gran èxode de refugiats cap a la frontera francesa, el Nord d'Àfrica o altres destinacions. El país es va arruïnar, van caure moltes infraestructures, habitatges afectats, l'activitat econòmica paralitzada i, finalment, es va destruir la convivència i el sistema democràtic, que va acabar sent substituït per una dictadura militar.