Les Fases Clau de la Revolució Francesa: Causes i Cronologia
Causes de la Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser el resultat d'una profunda crisi estructural que afectava diversos àmbits:
- Crisi Agrícola i Econòmica: Les males collites, causades pel clima, van provocar l'escassetat d'aliments i l'augment dels preus, generant fam i dificultats extremes per al poble.
- Crisi Industrial: Les indústries franceses no podien competir amb la producció de Gran Bretanya (GB), molt més forta. Això va obligar moltes fàbriques a tancar. La burgesia demanava a l'Estat mesures de proteccionisme.
- Crisi de la Hisenda Pública: L'Estat tenia més despeses que ingressos (dèficit crònic), agreujat pel manteniment dels privilegis fiscals de la noblesa i el clergat. La monarquia no era conscient de la misèria del Tercer Estat.
Com a conseqüència d'aquestes crisis, hi havia un fort descontentament popular. Alguns ministres de Lluís XVI van decidir que els privilegiats també havien de pagar impostos, fet que va portar a la convocatòria dels Estats Generals.
Convocatòria dels Estats Generals (1789)
Els Estats Generals eren una assemblea on es reunien representants dels tres estaments: la Noblesa, el Clergat i el Tercer Estat.
- El Vot per Estament: La votació es feia per estaments (un vot per a cada un), de manera que els privilegiats (Noblesa i Clergat) sempre sumaven dos vots i guanyaven, assegurant que continuarien sense pagar.
- El Tercer Estat: Era un grup heterogeni que representava el poble, incloent-hi la burgesia, que aspirava a obtenir poder polític i social.
Els membres del Tercer Estat van decidir no separar-se fins a elaborar una Constitució i declarar els Drets de l'Home i del Ciutadà. També van elaborar els Quaderns de Queixes per mostrar el seu descontentament envers la monarquia.
La Ruptura i l'Assemblea Nacional Constituent
El juliol de 1789, els membres del Tercer Estat van abandonar els Estats Generals i van formar l'Assemblea Nacional Constituent per redactar una Constitució.
Abans d'elaborar la Constitució, l'Assemblea Nacional va prendre decisions clau:
- Abolició del feudalisme, a causa del descontentament al camp.
- Llibertat de comerç, impulsada per la burgesia.
- Reforma fiscal, amb l'objectiu que tothom pagués impostos i millorés la Hisenda.
La Constitució de 1791 i la Monarquia Constitucional
La Constitució de 1791 va establir la divisió de poders i el sufragi censatari (restringit):
- Poder Executiu: El Rei (Lluís XVI).
- Poder Legislatiu: L'Assemblea.
- Poder Judicial: Els Jutges.
El rei va acceptar la Constitució per mantenir el poder executiu, però posteriorment va intentar fugir (Fugida de Varennes), sent capturat i retornat a París.
La Convenció: Girondins vs. Jacobins
Després de la fugida del rei, es van formar dos grans grups polítics:
- Girondins: Moderats, partidaris de castigar el rei.
- Jacobins: Radicals, partidaris d'executar el rei.
Durant la Convenció Girondina, es va declarar la guerra a Àustria. Tot i això, els Jacobins van aconseguir l'execució de Lluís XVI.
La República Democràtica i el Terror Jacobí
Amb els Jacobins al poder, es va establir una República Democràtica. Van elaborar la Constitució de 1793, de caràcter social i popular, que incloïa:
- La declaració de la Llei del Màximum, que fixava un preu màxim per als productes de primera necessitat (pa, llet, patata, etc.), afavorint les classes populars.
Aquesta Constitució, però, no es va posar en pràctica. Els Jacobins van establir la Convenció del Terror, un període repressiu dirigit per Robespierre mitjançant el Comitè de Salvació Pública.
El Directori i la Fi de la Revolució
Després de la caiguda de Robespierre, es va redactar la Constitució de 1795, que eliminava la Constitució de 1793 i era de caràcter més conservador, similar a la de 1791.
Aquesta Constitució va marcar la fi dels Jacobins i l'inici del Directori, el nou poder executiu, que es basava en el sufragi censatari (restringit). L'estructura del Directori incloïa:
- El Consell d'Ancians.
- El Consell dels Cinc-Cents.
França es va mantenir com a República, però amb un caràcter conservador.
El 18 de Brumari (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va donar un cop d'estat, posant fi al Directori i iniciant el Consolat.