Fases, fronts i batalles de la Guerra Civil Espanyola

Història3,13 KB

La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte sense grans estratègies on els clars guanyadors van ser les potències feixistes (Itàlia i Alemanya). A partir del cop d'estat, Espanya va quedar dividida:

  • La República: Controlava les zones industrials importants, però no tenia militars professionals; es van formar milícies a partir dels sindicats.
  • Els sublevats: Comptaven amb l'Exèrcit d'Àfrica i l'ajuda de les potències exteriors.

Diferències en l'organització militar

  • Zona republicana: Les milícies eren l'expressió del poble en armes, coordinades pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Tenien una cultura antimilitarista i no entenien l'ordre de comandament vertical.
  • Zona sublevada: Dirigits pels caps africanistes, amb milers de soldats, guàrdies civils i policies.

1. Accions inicials

En els últims mesos del 1936, la República va perdre les dues primeres capitals de província (Badajoz i Sant Sebastià). Franco va decidir atacar Toledo, on s'havia alçat el coronel José Moscardó. Aquesta victòria va afavorir la candidatura de Franco com a Cap Suprem dels sublevats. A l'octubre del 1936, a Madrid van arribar les primeres ajudes de l'URSS, es van unificar les milícies en l'Exèrcit Popular i van arribar les primeres Brigades Internacionals.

2. Batalla de Madrid

3.000 africanistes van marxar a les ordres de Varela, amb el suport de l'aviació alemanya i italiana. El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València. El tinent coronel Vicente Rojo va ser el militar més destacat. La resistència civil, amb el crit de «¡No pasarán!», va impedir que l'exèrcit revoltat entrés a Madrid. A finals del 1936, Franco es va concentrar en Màlaga, que va caure el febrer del 1937, provocant la Desbandà. Després de la derrota franquista a la carretera Madrid-València, Franco va canviar d'estratègia cap a una guerra de desgast.

3. Guerra del Nord

Al nord es concentrava la indústria pesant. La Legió Còndor va bombardejar Durango (31 de març de 1937) i Guernica (26 d'abril de 1937). Bilbao va caure el 19 de novembre del 1937. Per frenar l'avanç, Vicente Rojo va organitzar maniobres de distracció a Brunete, Belchite i Terol. Juan Negrín va intentar negociar amb el programa dels 13 punts i allargar la guerra per vincular-la amb la Segona Guerra Mundial.

4. Ofensiva d'Aragó i Catalunya

La reconquesta de Terol (febrer del 1938) va marcar l'inici de l'ofensiva franquista cap al Mediterrani. Lleida va caure el 3 d'abril i el 15 d'abril els franquistes van arribar al mar, dividint la República en dues zones. En la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre del 1938), on va lluitar la Quinta del Biberó, la República va perdre el gruix del seu exèrcit. Després de la caiguda de Barcelona (26 de gener del 1939), el coronel Segismundo Casado va fer un cop d'estat a Madrid per negociar la rendició. L'abril del 1939 es va llegir l'últim part de guerra.

Descarregar

PDF Word HTML