Fecundació, Formació de la Llavor i el Fruit: Guia Completa
Fecundació i formació de la llavor i el fruit
Quan el gra de pol·len arriba a l'estigma, desenvolupa un tub pol·línic que va des de l'òvul fins a l'ovari, que és on es produeix la fecundació. L'òvul es converteix en la llavor que conté l'embrió de la futura planta i les seves reserves alimentàries. L'ovari comença a créixer per formar el fruit, la funció del qual és protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.
Les parets de l'ovari produeixen el fruit
Dispersió i germinació de la llavor
La dispersió de la llavor evita que les plantes creixin juntes i competeixin per l'espai, els nutrients i la llum.
Pol·linització - Fecundació - Formació del fruit i de la llavor - Dispersió i germinació.
8. Les plantes de les Illes Balears
Plantes d'alzinar: L'alzina, l'arboç, la mata, la murta, el cirerer del bon pastor, el llampúdol / bord.
Plantes de garriga: Pi, el garrover, el romaní, el xiprell i l'estepa blanca.
Plantes de muntanya: Càrritx i el coixinet de monja.
Plantes de costa: Lliri de les marines i card marí.
Plantes de zones humides: Joncs i el canyet.
Endemismes de la nostra flora: Estepa Joana i l'urtiga.
9. El regne dels fongs
Els fongs viuen, generalment, en medis terrestres, a llocs humits i ocults de la llum del sol. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Els pluricel·lulars no formen teixits diferents. Les seves cèl·lules són eucariotes. Tenen un veritable nucli i una paret cel·lular rígida però sense cel·lulosa. La nutrició és heteròtrofa i poden ser sapròfits, si s'alimenten de matèria en descomposició, o paràsits si s'alimenten a costa d'un altre ésser viu. El seu cos està format per hifes i el conjunt d'hifes s'anomena miceli. Es reprodueixen per espores.
Classificació dels fongs
- Llevats: Són unicel·lulars. Alguns són paràsits i altres tenen una gran importància per a les persones.
- Floridures: Són pluricel·lulars. Alguns són paràsits i altres viuen sobre éssers vius. Apareixen sobre els aliments.
- Fongs que formen els bolets: Són pluricel·lulars. Viuen a llocs humits amb abundant matèria en descomposició. N'hi ha de comestibles i d'altres de verinosos. El bolet és l'estructura on es produeixen les espores, però poden ser subterranis.
10. Els fongs de les Illes Balears
Bolets comestibles:
- Esclata-sang: És el bolet comestible més conegut. Viu als pinars.
- Picornell: Bolet comestible molt apreciat i conegut.
- Pixacà: El nom de pixacà s'aplica a diversos bolets. Alguns són comestibles i altres no. És comú en els alzinars de la serra.
- Cogoma: Conegut també com a fort i esclata-sang d'alzina. És comestible i es fa als alzinars.
Bolets verinosos:
- Farinera borda: És un dels bolets més verinosos. Es distingeix pel color verd del barret i la presència d'anell i volva. Viu als boscos caducifolis de sòl ric.
- Reig bord: Verinós però no mortal. Viu als boscos.
- Bolet del dimoni: Viu als boscos caducifolis, on apareix a finals d'estiu.