Federalisme i Catalanisme Polític a Catalunya: Orígens i Evolució
El Federalisme i el Republicanisme
En un context de lluites polítiques i socials, el federalisme va començar de la mà del republicanisme, amb Abdó Terradas com a referent. Al 1868, amb l'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals es van escampar, rebent el suport de la petita burgesia i assolint una difusió important entre el proletariat industrial.
Francesc Pi i Margall, el principal teòric del federalisme, sostenia que Espanya era una naçó que havia de garantir la plena participació dels ciutadans i l'exercici de llibertats. En consequència, defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària.
Pacte Federal i Crisi del Federalisme
L'any 1869 un grup de federals catalans va signar el Pacte federal de Tortosa, que constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol que tingués en compte la realitat històrica i que es fonamentés en la sobirania popular.
Aquest projecte es va concretar durant la 1a República, però el fracàs d'aquesta va fer perdre influència al republicanisme i les dissidències van fragmentar el partit.
El federalisme va replantejar-se la relació entre els diferents territoris. Pi i Margall va reformular el projecte en l'àmbit espanyol posant l'accent en la problemàtica social (reforma agrària i reivindicacions dels treballadors industrials). La defensa de la independència de Cuba feta per Pi i Margall va augmentar les dissensions a l'interior del partit, que va entrar en crisi a la seva mort (1901).
El Começament del Catalanisme Polític
De les Llengües a l'Autogovern
El moviment catalanista va anar més enllà de les reivindicacions linguístiques i va adoptar un caire polític que reivindicava el reconeixement del particularisme català i demanava el dret a l'autogovern.
La Tasca de Valentí Almirall
Al 1880, la tasca propagandística de Valentí Almirall el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanísta, que pretenia aplegar tendències diverses. També va fundar la primera associació catalanista, La Jove Catalunya.
Almirall es va distanciar de Pi i Margall i es va decidir a impulsar una acció política específicament catalana. Va explicar des del Diari Català la necessitat que el catalanisme passés a ocupar-se dels interessos materials (fer política). Aquesta idea va ser el centre del congrés catalanista.
El Centre Català i el Programa Reivindicatiu
El Centre Català (1882) va ser l'encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme. Les seves principals reivindicacions incloïen:
- Reconeixement del particularisme català.
- Dret a l'autogovern.
- Atenció als interessos materials.