Feixisme italià: causes, suport social i presa del poder (1922)
Feixisme italià: context i suport social
Feixisme italià: crisi econòmica, inflació, atur, conflictivitat obrera... Es senten defraudats amb els acords de Saint‑Germain (les terres irredentes).
Qui dona suport al feixisme?
Qui dóna suport al feixisme? Entre els suports socials destacats hi ha:
- Soldats desmobilitzats.
- Joves romàntics.
- Persones frustrades per la ineficàcia del sistema liberal.
- Classes mitjanes, urbanes i rurals; molt afectades per la crisi econòmica i espantades per l'expansió del comunisme.
- Grans industrials i terratinents, que finançaven les grans organitzacions feixistes perquè fossin la força de xoc contra socialistes i comunistes.
- Exèrcit i policia, que toleraven o col·laboraven amb la violència.
- Classes obreres provinents de partits radicals d'esquerra.
Presa de poder de Mussolini
Presa de poder de Mussolini: Mussolini crea els fasci di combattimento (joves burgesos i excombatents) amb l'objectiu de reprimir vagues. El 1921, amb els fasci di combattimento, funda el Partit Nacional Feixista (PNF) per obtenir un poder legal.
El PNF era un partit populista que defensava la propietat privada i era fortament nacionalista i militarista. La seva simbologia incloïa les camises negres, la salutació romana i el feix romà.
El 1922 els feixistes van abortar una vaga general i van organitzar un cop d'estat encobert: la Marxa sobre Roma, organitzada per Mussolini com a símbol de poder i multitud. Davant la pressió i la por a una confrontació, el rei Vittorio Emanuele III va decidir nomenar Mussolini cap de govern. Els diputats van abandonar el consell en signe de protesta i, quan van retornar, Mussolini no els va permetre entrar.
Feixistització d'Itàlia
La feixistització d'Itàlia 1922: Mussolini es converteix en el cap d'un govern de coalició amb liberals i catòlics (i aconsegueix una majoria efectiva amb l'ajuda de l'assassinat de Matteotti). El 1925 inicia la instauració de la dictadura feixista, caracteritzada per:
- Supressió de la democràcia: el partit únic té el control i hi ha dissolució progressiva del parlament.
- Concentració de poder: Mussolini com a cap del govern i líder del partit feixista.
- Creació d'un Estat corporatiu: les corporacions econòmiques i les institucions controlades pel règim substitueixen el paper democràtic del parlament.
- Establiment de relacions amb el Vaticà: reconeixement del Vaticà com a Estat i normalització de relacions (acords i pactes amb l'Església).
- Política exterior expansionista: recerca de colònies africanes i d'una posició imperial.
- Aprovació de lleis racials: legislació discriminatòria que afecta determinats col·lectius.
Observació: tots aquests factors —econòmics, socials, polítics i culturals— es combinen per explicar l'ascens del feixisme a Itàlia i la consolidació d'un règim autoritari sota Mussolini.