Feixisme italià i nazisme alemany: Orígens i característiques
Els orígens del feixisme italià
El feixisme italià va sorgir en un context de crisi social i política després de la Primera Guerra Mundial. Els seus pilars ideològics incloïen:
- Exaltació dels valors nacionals, amb un component racista que defensava la desigualtat entre els pobles.
- Glorificació de la guerra i el militarisme, impulsant un nacionalisme expansionista que buscava la creació d'un imperi colonial per a Itàlia.
La creació d'una dictadura
Per a fer front al "desordre social", els feixistes van utilitzar la violència. Els "camises negres" atacaven militants d'esquerra, vaguistes i líders sindicals. Després d'obtenir pocs escons a les eleccions de 1919 i 1921, els feixistes van decidir prendre el poder per la força.
La Marxa sobre Roma (27-28 d'octubre de 1922), una concentració de "camises negres", va aconseguir el seu objectiu. El rei Víctor Manuel III va oferir la formació del govern a Mussolini.
Mussolini va obtenir plens poders i, després d'unes eleccions marcades pel terror contra l'oposició, va aconseguir la majoria absoluta. A partir de 1925, va implantar una dictadura:
- Eliminació dels oponents (assassinat del diputat socialista Matteotti).
- Prohibició de tots els partits (excepte el feixista) i els sindicats.
- Supressió de les llibertats individuals.
- Creació d'una policia política (l'OVRA) i implantació de la censura.
Mussolini, amb el suport de la burgesia, els grans propietaris i les classes mitjanes, va acumular un poder gairebé il·limitat. En l'àmbit econòmic, es van realitzar campanyes per augmentar la producció i aconseguir l'autarquia. La política exterior va ser expansionista: es va ocupar Etiòpia i Albània, i es va donar suport al bàndol franquista a la Guerra Civil espanyola.
Els orígens del nazisme
La feble República de Weimar
Després de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial, es va formar un govern provisional que va haver de fer front a la revolta espartaquista, un intent fallit d'imposar un règim comunista el 1919.
Poc després, es van celebrar eleccions per a una assemblea constituent. Aquesta assemblea va aprovar, el 1919 a la ciutat de Weimar, una constitució que convertia Alemanya en una república democràtica.
El Partit Socialdemòcrata tenia majoria al Parlament i controlava el govern. Però la nova democràcia va tenir l'oposició dels grups polítics extremistes des del principi. L'extrema esquerra considerava el règim massa moderat, i els grups conservadors creien que el nou règim havia traït Alemanya en acceptar el Tractat de Versalles. També hi hagué un intent de cop d'estat per part de l'esquerra unida.
Hitler i el partit nazi
El 1919, Adolf Hitler es va afiliar al DAP, un partit que després es va convertir en el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). Va remodelar el partit i va crear un cos paramilitar, les Seccions d'Assalt (SA), per mantenir l'ordre en els actes del partit.
El 1923, Hitler, ja líder del partit, va protagonitzar un cop d'estat fallit (el putsch de Munic). Va ser empresonat i, a la presó, va escriure La meva lluita, on plasmava els principis bàsics del nazisme. Aquest ideari recollia molts trets del feixisme:
- Rebuig de la democràcia.
- Culte al cap (führer).
- Primacia de l'estat.
- Exaltació de la violència, la guerra i la joventut.
- Importància dels símbols i les desfilades.
Però també tenia trets propis:
- Racisme: Odi als jueus (antisemitisme), acusats de ser els causants dels mals d'Alemanya.
- Defensa de la superioritat de la raça ària: Segons Hitler, els alemanys pertanyien a aquesta raça, que s'havia d'imposar als qui considerava "pobles inferiors".
- Teoria de l'espai vital: Defensava que els aris podien conquerir territoris d'altres països per a ser ocupats per la població alemanya.