Feixisme i Nazisme: Característiques, Orígens i Crisi del 29

Els trets bàsics de la doctrina feixista

El feixisme es defineix com una reacció violenta i autoritària contra l'expansió d'un moviment obrer de caire socialista.

Característiques del Feixisme

• Estat totalitari: Negació de les institucions representatives i supressió de llibertats.
• Culte al líder: Com a exemple, a Itàlia es va instaurar el culte al "Duce".
• Ideologia antidemocràtica i anticomunista.
• Agressivitat nacionalista i imperialista.
• Intervencionisme econòmic: Amb l'objectiu de l'autarquia, és a dir, no dependre de l'exterior.
• Culte a la violència i militarisme:
  • Eliminació dels rivals polítics.
  • Militarització de la societat civil.
• Control social:
  • Control de l'oci.
  • Control dels mitjans de comunicació.
  • Control de l'educació: Afinitat del professorat amb el règim, control del temari i obligatòria participació en organismes infantils i juvenils a partir dels 8 anys.

Afinitat amb el règim feixista

Durant els anys de la postguerra, diversos factors van afavorir l'ascens del feixisme:

• Augment del cost de la vida i de l'atur, i descens dels salaris:
  • Això va provocar un augment de les tensions socials i por entre les classes mitjanes i altes a una revolució comunista.
  • Això es va manifestar amb l'ocupació de finques per part dels camperols i vagues i ocupacions de fàbriques a les ciutats.
• Debilitat dels partits polítics tradicionals:
  • Agudització social amb una esquerra representada pel Partit Comunista Italià (PCI).
  • Una dreta amb el Moviment Fasci Italiani di Combattimento de Benito Mussolini, que va guanyar força gràcies a les seves "Esquadres d'Acció", grups paramilitars que s'enfrontaven violentament als obrers i partits socialistes.

El 1921 es va fundar el Partit Nacional Feixista, que va rebre ràpidament el suport de la Confindustria (empresaris), l'exèrcit i partits liberals. La Marxa sobre Roma (27-28 d'octubre de 1922), amb l'ocupació d'edificis públics, va portar a la dimissió del govern i a la formació d'un nou govern del Partit Feixista amb el suport del rei.

La República de Weimar (1919-1933)

La derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial va portar a l'abdicació del kaiser Guillem II i la proclamació de la República de Weimar, amb Ebert com a primer president.

Oposició dels grups polítics

• Extrema Esquerra: La revolta espartaquista de 1919, que pretenia instaurar un règim comunista, va ser reprimida i va generar l'oposició del Partit Comunista Alemany.
• Extrema Dreta: Es van produir cops d'estat, com el de Kapp el 1920 i el Putsch de Munic el 1923, liderat per Hitler, que va ser empresonat.

Economia i ascens del Nazisme

L'economia va millorar amb el Pla Dawes fins al Crac del 29, que va provocar un enfonsament econòmic. A les eleccions de 1932, els partits radicals van obtenir un gran suport. Davant la manca de majoria absoluta, les forces conservadores van pressionar el president perquè nomenés Hitler canceller el gener de 1933. El Partit Nazi va obtenir suport dels empresaris, classes mitjanes, camperols arruïnats i part dels obrers en atur. Els principals problemes econòmics van ser la hiperinflació i les reparacions de guerra.

Política interior i exterior del Nazisme

• Interior:
  • Implantació d'un estat policial amb control de la població mitjançant cossos com les SS i la Gestapo.
  • Ús intensiu de la propaganda i control de tots els mitjans de comunicació (Goebbels).
  • Educació orientada a la ideologia nazi i integració dels joves a les Joventuts Hitlerianes.
  • Identificació de la societat amb l'estat nazi sota el lema "Un imperi, un poble, un führer".
• Exterior:
  • Ideologia expansionista basada en el pangermanisme (unió de tots els pobles d'origen alemany), que va portar a l'annexió d'Àustria (Anschluss) i dels Sudets el 1938.
  • Concepte d'"espai vital", que justificava la conquesta de territoris a pobles considerats inferiors (eslaus).
  • Economia orientada a la solució de l'atur mitjançant obres públiques, buscant l'autarquia i orientant la indústria cap a la guerra.

Cap a la dictadura i eliminació de l'oposició

Un cop Hitler fou nomenat canceller, va iniciar l'eliminació dels partits de l'oposició. L'incendi del Reichstag el 27 de febrer de 1933 va ser utilitzat per acusar els comunistes, iniciant la seva persecució i el tancament als primers camps de concentració (Dachau i Buchenwald). Després de noves eleccions sense majoria nazi, el 23 de març el parlament va atorgar a Hitler poders plenaris. El 1934, amb la mort del president Hindenburg, Hitler va acumular les funcions de canceller i president, esdevenint el Führer. La "Nit dels ganivets llargs" va servir per eliminar els rivals polítics de Hitler dins del partit.

La crisi del 29

La crisi econòmica iniciada als Estats Units el 1929 es va estendre ràpidament a nivell mundial. Això va provocar la repatriació de capitals invertits a Europa i la reducció de les importacions dels EUA, amb un enfonsament dels preus a tot el món.

Intents de solució

La primera reacció va ser el laissez-faire, que va agreujar la crisi. Posteriorment, es va produir una intervenció econòmica més forta. Als EUA, la implantació del "New Deal" el 1933 va incloure mesures com l'augment de la protecció social (salari mínim), la facilitació de crèdit públic, la inversió en obres públiques i subvencions a l'agricultura.

Dels "feliços anys 20" a la crisi del 29

Els anys 20 als EUA van donar una impressió de prosperitat generalitzada, però les causes de la crisi del 29 van ser:

• Superproducció: Capacitat productiva superior a la capacitat de consum, agreujada per l'ús del crèdit que augmentava fictíciament la demanda.
• Especulació: Inversió de beneficis en l'especulació borsària en lloc de sectors productius, creant una bombolla especulativa. El "Dijous negre" va marcar l'enfonsament del valor de les accions i la ruïna dels inversors.

Les conseqüències de la crisi van ser devastadores: el sistema basat en el crèdit va col·lapsar quan els deutors no podien retornar els préstecs. Molts bancs van tancar i els restants van deixar de concedir crèdits, provocant un enfonsament del consum, la indústria i un augment massiu de l'atur (25% el 1932), així com un descens de la natalitat.

Els orígens del partit nazi i trets característics

El 1919 es va fundar a Munic el NSDAP (Partit Nacional-Socialista Obrer Alemany). El 1920, Hitler es va afiliar i va reorganitzar el partit, basant-se en el culte al líder, l'anticomunisme, l'exaltació de la violència, la creació de les S.A. (Seccions d'Assalt) per enfrontar-se als opositors, i un fort component antijueu amb la defensa de la raça ària (culminant amb la "Solució Final" el 1942). Símbols com la camisa parda, la salutació romana i la creu gamada eren distintius del partit.

El 1925 es va crear la SS (Seccions de Protecció).