L'Estat feixista a Itàlia: política, economia i societat
L'organització política de l'Estat feixista
En l'àmbit polític, el Duce i el partit són identificats amb l’Estat. Els càrrecs polítics són membres del PNF (Partit Nacional Feixista). Es va produir la prohibició dels partits i sindicats (1926), eliminant les llibertats individuals. La policia política perseguia els opositors i l'administració va ser depurada. La premsa estava totalment controlada, tot i que es va mantenir la monarquia i es va signar el Concordat amb l’Església.
Noves institucions i política exterior
Es crearen noves institucions com el Gran Consell Feixista, que proposa candidats a diputats i càrrecs importants, i la Cambra dels Fasci i les Corporacions, una mena de parlament controlat pel PNF. Pel que fa a la política exterior, es reclamen terres irredemptes i territoris colonials. S’inicia l’expansionisme i l’ocupació de territoris mitjançant el bel·licisme, relacionat amb un fort sentiment nacionalista i imperialista.
La política econòmica: intervencionisme i autarquia
En l'àmbit econòmic, l’Estat actua com a àrbitre: controla, mana i intervé, tot i acceptar la propietat privada dins d'un model de capitalisme d’Estat. Es busca l’autosuficiència econòmica, el control del comerç exterior i la protecció a la indústria pròpia mitjançant l'autarquia i el proteccionisme. Es va impulsar la “Batalla de la lira” per aconseguir una moneda forta.
Agricultura i desenvolupament industrial
En l'agricultura, no es fa la reforma agrària, però es vol augmentar la producció amb la “Batalla del gra”. En la indústria, es vol impulsar el desenvolupament industrial creant l’Institut per a la Reconstrucció Industrial (IRI); així, l’Estat controla sectors com l'elèctric, el siderúrgic o el naval. Es realitzen grans obres públiques (autopistes, urbanisme, dessecació d'aiguamolls) per frenar l’atur. S'observa una orientació militarista de la indústria, amb un estancament de la indústria lleugera i de béns de consum.
El corporativisme i la Carta del Lavoro
Es vol impulsar el corporativisme: l’economia es dividia en 22 corporacions (sectors econòmics). Cada corporació era dirigida per un organisme amb presència de patrons, obrers i representants de l’Estat per planificar i unir obrers i patrons, superant la lluita de classes. El 1927 es promulgà la Carta del Lavoro, que regula les relacions laborals, prohibeix vagues i sindicats, i legalitza només el sindicalisme feixista. A la llarga, el nivell de vida dels italians baixarà.
L'àmbit social: control i adoctrinament
L'Estat volia controlar i dirigir tota la societat mitjançant l'afiliació al partit o al sindicat. Es van crear diverses organitzacions:
- Opera Nazionale Balilla: per a nens d'entre 4 i 14 anys.
- Joventuts Feixistes.
- Opera Nazionale Dopolavoro: per organitzar els adults fora del treball.
Es va establir un control ferri de l’educació, des de la primària fins a la universitat. El catolicisme esdevingué la religió oficial, el divorci fou prohibit i l'ensenyament religiós obligatori. Hi havia una forta censura en llibres, ràdio, publicitat i cinema, tots ells impregnats dels valors feixistes.