La felicitat en la filosofia: d'Aristòtil a l'utilitarisme
Aristòtil: la felicitat és prudència
Aristòtil deia que tots els éssers humans tenim un objectiu a la vida: obtenir la felicitat. Per a Aristòtil, una vida feliç seria una vida contemplativa, basada en l'exercici de la raó, en el coneixement de la natura i de Déu, i en la conducta moral prudent. Si ets una persona virtuosa, és a dir, una persona que actua amb prudència, aconseguiràs la felicitat. Sempre s’ha de trobar el terme mitjà per tenir una felicitat continuada, ja que ni el massa ni el massa poc és bo.
Epicur: la felicitat és el plaer
Per a Epicur, el plaer és l'absència de dolor i de pertorbacions. La serenitat de l’ànima és l’objectiu de l’ésser humà i la veritable essència de la felicitat. Segons Epicur, aquesta s’aconsegueix amb el càlcul de plaers, on un plaer avui, l’endemà pot ser un dolor; d’altra banda, el que avui pot ser un dolor, demà pot ser un plaer. Ell diu que els plaers aparents no es trien. Sortir de festa no és un dels plaers a què es refereix Epicur, ja que ell es refereix a un plaer espiritual que s’absté del dolor i del mal ambient, i no a un plaer carnal.
Estoics: la felicitat és l'acceptació
El món està regit per una raó universal que determina el destí, tant per a la natura com per a l’ésser humà. Estem limitats pel destí inexorable, i només podem mantenir una actitud d’acceptació. La gent ens queixem que som infeliços pel desig que les coses siguin diferents, perquè les passions enfosqueixen la raó. Cal una insensibilitat cap al plaer i el dolor.
La felicitat resideix en el bé comú
L'utilitarisme
La tesi central d'aquesta teoria és el principi d'utilitat: allò que és moral és allò que proporciona el major plaer al màxim nombre de persones. La diferència principal entre l'utilitarisme i l'hedonisme clàssic és que el primer transcendeix l’àmbit personal.
- Jeremy Bentham va voler fundar una ètica científica a partir del càlcul quantitatiu dels plaers i dels dolors.
- John Stuart Mill parla de plaers inferiors i superiors, i va identificar els segons com aquells que promouen el desenvolupament moral i intel·lectual de l’ésser humà.