Feliços anys 20, Crack del 29, Feixisme i Nazisme
Els Feliços Anys 20: Prosperitat i Contradiccions
Després de la Primera Guerra Mundial (1918-1929), els Estats Units van experimentar un període de creixement econòmic sense precedents, convertint-se en el model a seguir per a la resta del món. Aquesta dècada de prosperitat, coneguda com els "Feliços Anys 20", es va caracteritzar per un augment dels salaris, el consum de masses, l'auge de la borsa i l'oci.
Contradiccions de la Prosperitat
Malgrat l'aparent bonança, la prosperitat no va beneficiar a tothom i, a partir de 1926-27, van començar a sorgir elements que anunciaven la crisi. L'agricultura va patir dificultats, amb llauradors endeutats per la compra de maquinària i terres, i un mercat incapaç d'absorbir tota la producció. Els preus van baixar, portant a molts llauradors a la fallida. A les indústries, la sobreproducció es va convertir en un problema creixent.
El Crac del 1929
Els accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt superior al seu valor real. La desconfiança va començar a créixer entre els inversors i, el 24 d'octubre de 1929, es va desencadenar el crac borsari. Tothom volia vendre les seves accions, però ningú volia comprar, provocant una caiguda en picat del valor de les accions. Milers d'inversors es van arruïnar i els ciutadans van córrer als bancs a retirar els seus diners. Els bancs van tancar, ja que no tenien fons suficients per a tothom. La crisi es va estendre ràpidament a la indústria, el comerç i l'agricultura, provocant una recessió econòmica generalitzada.
Itàlia en la Postguerra
Els acords de pau van ser una decepció per a Itàlia, ja que els aliats no van concedir-li tots els territoris que desitjava. El país es trobava en una situació d'inestabilitat política, amb la monarquia de Víctor Manuel III incapaç d'aconseguir una majoria estable (entre 1919 i 1922 hi va haver cinc governs diferents). Itàlia patia greus seqüeles humanes i econòmiques de la guerra, amb un gran nombre de morts i les indústries inutilitzades. Aquesta situació va generar una forta tensió social.
L'Ascens del Feixisme
El 1919, Benito Mussolini va crear els Fasci di Combattimento (Fascis de Combat). El 1921, aquests grups es van transformar en el Partit Nacional Feixista. Els feixistes defensaven un estat fort i una política exterior expansionista. Van rebre el suport de la petita burgesia, els grans propietaris agrícoles i industrials, l'Església catòlica i el monarca Víctor Manuel III.
L'Alemanya de la Postguerra
El 1918, Alemanya va ser derrotada a la Gran Guerra. Guillem II va abdicar i es va proclamar la república. La República de Weimar va haver d'afrontar l'oposició d'un ampli sector de la població, l'amenaça de moviments d'esquerra i diversos cops d'estat de l'extrema dreta. Alemanya havia d'assumir la derrota militar i acceptar les dures condicions de pau imposades pel Tractat de Versalles. Aquest tractat acusava Alemanya de provocar la guerra, li arrabassava territoris i li imposava fortes reparacions econòmiques.
Hitler i el Partit Nazi
Adolf Hitler, un soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no acceptava la derrota alemanya, va ingressar el 1920 al Partit Nacional Socialista dels Treballadors d'Alemanya (Partit Nazi), del qual es va convertir en líder. La seva ideologia es basava en el menyspreu a la democràcia parlamentària, l'odi al bolxevisme, la defensa de l'antisemitisme i la superioritat de la "raça ària".