Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29: Història i Crisi
La prosperitat nord-americana
L’augment de la demanda va fomentar una etapa coneguda com els feliços anys vint i es va basar en el millorament de la productivitat i en l’ús de nous productes. Es va popularitzar l’ús de l'automòbil, a més d’impulsar el desenvolupament de sectors industrials. Malgrat que el cost era elevat, tot es podia adquirir gràcies al crèdit, que va ser l’anomenada revolució del consumidor. El segon motor d’expansió va ser la construcció, amb la creació d’ocupació i un fort creixement urbà. L’economia havia entrat en una època de prosperitat permanent.
Desequilibris i desigualtats
No es van distribuir de manera igual entre la població. Les indústries tradicionals van entrar en crisi i els agricultors van obtenir menys ingressos a conseqüència de la disminució de les exportacions i els preus, la qual cosa va provocar la ruïna de milions de grangers.
La febre borsària
La sobreproducció (l’acumulació d’estocs industrials i agraris) va ser un factor clau. La demanda creixia més lentament que els beneficis i va començar la compra d’accions a la borsa. La situació i la demanda d’accions continuada van provocar un augment del seu preu de borsa; l'increment del valor de les accions va generar una bombolla especulativa en què les accions van augmentar constantment.
El crac borsari del 1929
Davant de l’oferta massiva, els preus van començar a baixar; va ser una reacció en cadena que va fer augmentar encara més el nombre d’accions a la venda. El dijous negre, el pànic es va apoderar dels inversors: els títols es van posar a la venda i no van trobar comprador, i això va provocar que el valor que tenien caigués en picat. Fou el crac de la borsa de Nova York, que va donar pas a la necessitat de vendre com més prompte millor. Amb l’onada de vendes al dimarts negre, els bancs van exigir el pagament i el mercat de valors es va enfonsar.
La bombolla especulativa
En la bombolla, el valor deixa de tenir relació amb la situació real de les empreses i se segueix augmentant gràcies a l’eufòria. En un cert moment, els preus donen pas a un enfonsament del valor de l’actiu, es perd gran part de la inversió i provoca dificultats que repercuteixen en l’economia amb una recessió econòmica. S'esmenten exemples com la primera bombolla a Holanda i, a Espanya, la crisi financera i econòmica.