La Primera Guerra Mundial va beneficiar els EUA. Durant aquest període van vendre una gran quantitat de productes als aliats i van patir pèrdues humanes reduïdes. En acabar la guerra, els EUA es van convertir en la primera potència mundial.
La dècada de 1920 va ser d'una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d'energia i les noves indústries, i la millora del nivell de vida, van comportar l'aparició de la societat de consum.
El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d'emigrants de tot el món.
L'economia dels països europeus, en canvi, estava en retrocés, especialment la d'Alemanya, que no podia pagar les reparacions de guerra. La situació va començar a millorar gràcies al Pla Dawes i els Acords de Locarno.
2. La crisi de 1929 i la Gran Depressió
Els orígens de la crisi van ser la sobreproducció i l'especulació borsària, que va provocar un cicle de desconfiança entre els inversors. A la Borsa de Nova York es va iniciar una onada de venda d'accions que va fer que els preus caiguessin en picat.
El crac de la Borsa va obligar els bancs a tancar per falta de fons. Així, també va disminuir el consum i la producció, i va augmentar l'atur. Des dels Estats Units, la crisi es va estendre a la resta del món.
El 1932, el president Roosevelt va presentar el New Deal, un programa que defensava la intervenció de l'Estat per reactivar l'economia.
3. El feixisme italià
Les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la Primera Guerra Mundial a Itàlia van ser desastroses, i els tractats de pau van significar un desengany nacional, cosa que va provocar que anés guanyant adeptes l'irrendentisme (incorporació a l'Estat d'un territori que es considera propi).
El 1921, els Fasci de combat creats per Mussolini es van convertir en el Partit Nacional Feixista: prometien un Estat fort, expansionista i que garantís l'ordre social i la propietat privada.
El feixisme va comptar amb el suport de la petita burgesia, els grans propietaris i amb la tolerància de l'Església i del monarca.
El 1922, en un context de vagues propiciades per l'esquerra, Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma i va aconseguir ser anomenat cap de govern pel rei.
A partir de 1924, Mussolini va establir un règim autoritari: s'atorgava prioritat a l'Estat i s'establia un govern de les elits; els partits polítics es van il·legalitzar i l'Estat va exercir un fort control econòmic i social.
