Felip II: Guerres i Conflictes de la Monarquia Hispànica
Els Grans Conflictes de la Monarquia Hispànica (S. XVI)
Relacions amb França i les Guerres de Religió
Com a conseqüència, França va signar la pau amb Espanya: la Pau de Cateau-Cambrésis (1559). Quan va morir Francesc I, va començar una guerra pel tron. Per una banda, hi havia els hugonots (que volien que regnés Enric de Navarra) i, d'altra banda, els catòlics (que volien que regnés Felip II).
Aquesta guerra civil la van guanyar els hugonots, i Enric es va convertir al catolicisme, adoptant el nom d'Enric IV.
Guerra contra Anglaterra
El cisma d'Enric VIII i l'anglicanisme
El rei Enric VIII es va casar amb moltes dones, però aquestes no li van donar fills barons. A Caterina d'Aragó, però, no la va matar i li va demanar el divorci. Com que el Papa no li va concedir, Enric es va convertir a l'anglicanisme.
Felip II i la rivalitat amb Anglaterra
Per mantenir relació amb Felip II, Enric VIII es va casar amb Maria Tudor. Quan aquesta va morir, es va casar amb Isabel I. Des d'aquell moment, Anglaterra va passar de ser una aliada a una enemiga d'Espanya, perquè Anglaterra ajudava els protestants i permetia els atacs dels corsaris.
Espanya va decidir atacar Anglaterra amb l'Armada Invencible, però l'expedició va acabar en fracàs.
Guerra contra l'Imperi Otomà (Turcs)
El sultà turc Solimà el Magnífic va ocupar territoris mediterranis (Xipre, Tunis...). Es va crear la Lliga Santa (formada per la Monarquia Hispànica, el Papat i Venècia), que es va enfrontar als turcs a la Batalla de Lepant (1571), on va guanyar la Lliga Santa.
La Sublevació dels Països Baixos
Causes del conflicte
- Perquè els interessos entre els Països Baixos i la monarquia no eren els mateixos.
- Augment d'impostos.
- Al Nord va triomfar el calvinisme, cosa que va provocar persecucions religioses.
Desenvolupament de la Guerra d'Independència
Això va iniciar una Guerra d'Independència.
El primer bàndol estava format pels Països Baixos, amb el suport d'Anglaterra i França. Els líders inicials eren els Comtes d'Egmont i Horn.
L'altre bàndol estava format per la Monarquia Hispànica, amb líders com el Duc d'Alba, Joan d'Àustria i Alexandre Farnese.
Els líders del primer bàndol van ser executats, i el lideratge de la sublevació va passar a Guillem d'Orange. Això va fer que el Sud dels Països Baixos tornés al control hispànic, mentre que el Nord va continuar amb la Guerra d'Independència.
El final del conflicte (Segons el text)
Felip II i Guillem d'Orange van acordar que una germana de Felip governaria el Nord.
Quan va morir Felip II, Isabel es va convertir en Reina d'Holanda, que esdevindria un estat d'independència, catòlic i aliat de la Monarquia Hispànica.
Isabel va morir sense descendència i Holanda va tornar a ser dels espanyols durant el regnat de Felip III, cosa que va fer tornar el conflicte d'independència.