Fenòmens fonètics del català: elisió, sinalefa i altres

Resum

Aquest document explica els principals fenòmens fonètics del català, com l'elisió i la sinalefa entre paraules contigües, i la sonorització i l'ensordiment de les consonants. També repassa la labiodentalització, la velarització, la dentalització, la labialització, l'emmudiment i la palatalització. Inclou una classificació dels sons consonàntics amb exemples per a cada grup.

Punts clau

Elisió: supressió d'un so vocàlic davant d'un altre so vocàlic de la paraula veïna, com a 'una amiga' o 'quina hora és'.
Sinalefa: unió de les vocals extremes de dues paraules contigües en una sola síl·laba (diftong).
Sonorització i ensordiment: les oclusives i fricatives a final de mot són sordes, però es sonoritzen davant de consonant sonora a la paraula següent.
Ensordeixen els oclusius en posició final absoluta o davant de consonant sorda, com a 'club' o 'sud'.
Labiodentalització, velarització, dentalització i labialització són canvis d'articulació de (m) i (n) davant d'un so de l'altre punt d'articulació (infant, un gat, caldo, un poble).
Emmudiment: certs sons amb representació gràfica no es pronuncien (cantar, aquest); sensibilització: apareix un so que normalment no es pronuncia en afegir un pronom feble (cantar-la).

Posa't a prova

Fenòmens Fonètics del Català

Elisió i Sinalefa

Elisió: Supressió de la pronúncia d'un so vocàlic en contacte amb un altre so vocàlic de la paraula precedent o següent. Exemple: Una amiga, Quina hora és?

Sinalefa: Formació d'un diftong amb les vocals extremes de dues paraules contigües. Exemple: Cantar i ballar, i ara què fem?

Sonorització i Ensordiment

Sonorització/Ensordiment: Un so oclusiu fricatiu a final de mot, no en contacte amb cap altre so, sempre serà sord. Si va seguit d'un so consonàntic sonor a la paraula següent, el sonoritzem. Això també passa si la síl·laba següent comença amb so consonàntic. Exemple: Sant Esteve, anant-hi.

Ensordeixen els fonemes oclusius en posició final absoluta, seguits de consonant sorda o en posició final de mot quan el mot següent comença amb vocal. Exemple: club (kúp), sud (sút), nàufrag (náwfrak). També els fonemes fricatius i africats en posició final absoluta o seguits de consonant sorda. Exemple: pes (pÉs), faig (fátS).

Altres Fenòmens Fonètics

Labiodentalització: (m) (n) + so labiodental (f). Exemple: infant, em fa mal.
Velarització: (n) + so velar (k) (g). Exemple: Un gat, sang.
Dentalització: (l) (n) + so dental (t) (d). Exemple: dental, caldo.
Labialització: (n) (m) + so labial (b) (p) (m). Exemple: un poble, un bonsai, un mos.
Emmudiment/Sensibilització:
- Emmudiment: No pronunciació d'un so amb representació gràfica. Exemple: cantar, aquest, els savis.
- Sensibilització: Pronúncia d'un so consonàntic que normalment no es pronuncia. Exemple: cantar + pronom feble (cantar-la), fent-ho, prenent-ho.
Palatalització: Consisteix a afegir a l'articulació primària un desplaçament del punt d'articulació secundari cap a la posició postpalatal. Pot suposar un arquejament de la llengua contra el paladar. Exemple: gendre (dʒ), cigró (s), bany (ɲ), boig (tʃ).

Classificació dels Sons

Oclusius: p, t, k, b, d, g
Fricatius: f (finestra), s (sopa), ʃ (xinès), v, z (zero), ʒ (girafa, jove)
Africats: ts (potser), tʃ (cotxe), dʒ (tretze), dʒ (fetge, metge)
Laterals: l (cara), ʎ (colla)
Vibrants: r (cara), r (rata)
Nasals: m (mare), n (nas), ɲ (canya)

a dinar --- entre vocals (d)

Preguntes freqüents

Què és l'elisió en català?

L'elisió és la supressió de la pronúncia d'un so vocàlic quan entra en contacte amb un altre so vocàlic d'una paraula anterior o posterior. Per exemple, 'una amiga' o 'quina hora és'.

Què és la sinalefa?

La sinalefa és la formació d'un diftong amb les vocals extremes de dues paraules contigües. Per exemple, 'cantar i ballar' o 'i ara què fem'.

Quan s'ensordeixen les consonants al final d'una paraula?

Les oclusives s'ensordeixen en posició final absoluta o davant de consonant sorda, com a 'club' o 'sud'. Les fricatives i africades també s'ensordeixen en posició final absoluta, com a 'pes' o 'faig'.