Fenòmens Naturals i el seu Impacte Ambiental
Riscos Naturals
Risc: fenomen natural que té repercussió sobre l'entorn humà o els seus béns. El risc es calcula segons els seus efectes: R = P x V (R = risc, P = perillositat: probabilitat d'ocurrència del fenomen en un lloc determinat, V = vulnerabilitat: exposició al fenomen).
Impacte: activitat humana que repercuteix en el medi natural.
Període de retorn: aquests fenòmens succeeixen cada cert temps, aquest temps és el període de retorn. Com més temps, més marge d'error. Es pot calcular si hi ha un registre històric. Si se sobrepassa aquest període de retorn quan es produeix el fenomen, té més magnitud.
Catàstrofes Freqüents
Meteorològiques
Depressió: borrasca amb pressió atmosfèrica inferior a 1013 hPa, molts núvols i precipitacions.
Isòbares: línia que uneix zones que tenen la mateixa pressió.
Pressió atmosfèrica "normal": mbars (milibars) - 1013 mbars; hPa (hectopascals) - 1013 hPa; mmHg (mil·límetres de mercuri) - 1013 hPa = 760 mmHg; atm - 760 mmHg = 1 atm.
La pressió atmosfèrica depèn de la pressió de la columna d'aire.
Massa de Calor: Incendis, Sequeres
Associades als anticiclons (estiu: anticicló de les Açores - porta el clima tropical (sec) a tot el sud de la península).
Pluja Massa: Inundacions, Huracans
Associades a depressions.
Huracà: depressió molt profunda, isòbares molt juntes, la pressió cau en picat. Es formen sobre l'oceà, d'on treuen aigua, per això aquesta ha d'estar molt calenta (27-28 ºC). Circumstància només possible en tròpics (sud -20º latitud). Sinònims: cicló, tifó, willy-willy, però no tornado. Grans problemes quan arriben al continent: molta aigua, vent, encara que és quan perden força.
Tornados: es poden donar tant en anticiclons com en depressions, només és un vent molt fort que es pot produir tant sobre aigua (que no aixeca) com a terra. Més petits que els huracans, puntuals.
Terratrèmols
Sisme: sacsejada de curta durada que es produeix a la superfície de la Terra. Es generen en profunditats degut a la fricció de blocs de terra (plaques). Quan aquesta energia arriba a la superfície, canvia de medi, i degut a que en els gasos les partícules no es toquen, l'energia s'allibera de cop.
Epicentre: punt perpendicular a l'hipocentre situat a la superfície on és més fort el terratrèmol.
Hipocentre: punt interior de la terra on es produeix el terratrèmol.
Ones sísmiques: desplaçament de partícules en totes direccions.
Magnitud: energia alliberada pel terratrèmol (es mesura amb l'escala de Richter, escala logarítmica, nombres aràbics i decimals).
Intensitat: es mesura amb l'escala de Mercalli: destrosses (nombres romans I-XII, XII: destrossa total).
Sismògraf: aparell que mesura les ones sísmiques, sempre n'arriben dues, ja que les partícules poden vibrar en dues direccions diferents: ones P (verticals) i ones S (perpendiculars a la vertical de l'hipocentre a l'epicentre).