Fernando Pessoa: Heterònims, Modernitat i Revolució Literària Portuguesa
La Dissolució de la Individualitat Moderna
Aquest tret és el que converteix la seva poesia en una de les més noves i representatives de la dissolució de la individualitat de l’home modern. A través de la tècnica dels heterònims, Pessoa aporta tota una generació de poetes i prosistes a la literatura portuguesa de començaments del segle XX, en un intent perquè aquesta literatura torni a viure un moment d’esplendor semblant al que va viure amb Luís de Camões al segle XVI.
La Filosofia de la Pluralitat Artística
Aquesta multiplicitat de personalitats neix del convenciment que l’artista i el poeta han de ser plurals, i que la seva missió consisteix a “fingir” per fer sentir als altres el mateix que hem sentit nosaltres, tal com expressa Pessoa al seu poema Autopsicografia.
L'Amplitud de l'Obra Heteronímica
Va arribar a crear més d’una setantena d’heterònims. En els darrers anys de vida, quan pensava publicar la seva obra, ho feia assumint també l’obra dels seus heterònims amb el títol genèric de Ficcions de l’interludi.
"Ficcions de l'Interludi" i "El Llibre del Desfici"
El llibre del desfici és una mena d’autobiografia sense fets o de diari íntim en què el narrador acaba parlant com si fos el mateix Pessoa o algun dels seus heterònims.
Els Grans Heterònims i els Moviments Literaris
Els quatre poetes importants que concentra la figura de Pessoa cal contextualitzar-los dins de la poesia portuguesa i el simbolisme europeu. Pessoa va crear alguns moviments renovadors, com el paulisme d’estètica decadentista i, posteriorment, l’interseccionisme, que barreja el cubisme i el futurisme. Imitant els futuristes i l’escriptura automàtica dels surrealistes, va desenvolupar el Sensacionisme, un moviment que preconitzava la substitució dels pensaments per les sensacions.
Ricardo Reis i el Classicisme
Ricardo Reis, per exemple, exemplifica el retorn al classicisme que també es va viure en la cultura europea de començaments del segle XX.
Religiositat, Paganisme i Esoterisme en Pessoa
Quant a la religiositat, cada heterònim manifesta diferentment el seu paganisme i la seva crítica al cristianisme. Aquest sentiment, molt arrelat en Pessoa, va anar derivant amb els anys cap a l’esoterisme. Algunes de les seves experiències paranormals com a vident o mèdium, les va explotar literalment per comunicar-se amb els seus heterònims i per recollir, mitjançant escriptura automàtica, alguns dels escrits que se li revelaven misteriosament.