Els Fets del Maig de 1937 i les seves conseqüències
L’evolució de la Zona Republica
El suport social
La zona fidel a la república estava formada pels obrers i camperols molts dels quals estaven armats. Es van establir comités a tots els nivells, que havien de obeir els seus sindicats o partits. Com van poder van organitzar milícies per oposar-se als militars rebels, van procurar el abastament d’aliments, el funcionament dels transports i van mantenir un ordre públic molt inestable. Van evitar el col·lapse total però no el desordre generalitzat que tenia tot l'aspecte de l’inici d’una revolució.
El Govern de la República
Fins al 4 de setembre no es va aconseguir formar un govern de concentració de la majoria de partits (Republicans, Socialistes, Comunistes i Anarquistes) presidits per Francisco Largo Caballero. Ell va intentar recuperar els controls dels organismes del govern: hisenda, ordre públic, justícia, exèrcit, etc. i que tothom obeís les seves ordres. Davant de l’avanç dels militars rebels cap a Madrid el govern de la República es va traslladar a València el sis de novembre de 1936.
Les Opcions Polítiques
Dintre del bàndol republicà les diferències sobre com afrontar el conflicte eren importants i es podien dividir en dos grups:
Un grup que era partidari de fer primer la revolució per després guanyar la guerra i donaven suport a aquesta opció la CNT-FAI, la UGT o el POUM.
Primer guanyar la guerra, abans de fer la revolució social. Donaven suport a aquesta opció el PSOE o el PCE.
A Catalunya ERC i el govern de la Generalitat eren partidaris d’aquesta segona opció perquè volien recuperar el control de la situació i s’esforçaven a mantenir l’ordre públic i l’autoritat. Els comunistes del PSUC donaven suport a aquesta opció.
Els Fets del Maig de 1937 i les seves conseqüències
Aquestes dues opcions es van enfrontar a Catalunya de forma violenta entre el 3 i el 7 de maig de 1937.
La lluita va esclatar el 3 de maig quan forces de la Generalitat van intentar ocupar l'edifici de la telefònica de Barcelona que estava a la Plaça de Catalunya sota el control de la CNT-FAI.
Fins el dia 7 de maig es va produir una petita guerra civil dins dels bàndols republicà amb barricades i lluites pel carrer entre partidaris de la Generalitat, ERC i PSUC i CNT-FAI i POUM.
El govern de la República va enviar reforços militars i la CNT-FAI i POUM van ser derrotats.
El resultat va ser centenars de morts i milers de ferits.
Les conseqüències principals van ser que la CNT-FAI va perdre influència i va abandonar el govern de la Generalitat, El POUM va ser declarat il·legal i el seu líder Andreu Nin va ser assassinat. El PSUC es va convertir en la força política predominant.
El nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys estava format principalment per polítics d’ERC i PSUC. El govern de la República va aprofitar la seva intervenció militar per retallar poders a la Generalitat i va recuperar les competències d’ordre públic i censura. A més el govern de la República es va traslladar de València a Barcelona a l’octubre de 1937.
La zona nacional o la dels militars rebels
Els militars rebels al principi es van organitzar en una “Junta de Defensa Nacional” a partir de juliol de 1936 que estava presidida per Miguel Cabanelles. Uns mesos més tard tots els generals rebels es van reunir a Salamanca per escollir a Francisco Franco com a “Generalísimo de los Ejércitos y Jefe del Estado Español”. Franco va obtenir aquesta direcció a partir de l’1 d’octubre de 1936.
Entre 1937 i 1938 Franco va anar estructurant el seu poder. Franco va crear un únic partit que era la unió per la força dels falangistes, carlins i monàrquics sota el nom Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Aquest va ser l’únic partit polític de la Espanya nacional. Franco va ser el principal dirigent i cap d’aquest partit.
Franco va aconseguir imposar el seu criteri i si alguna persona estava en contra podia acabar a la presó o assassinada. Franco tenia clar que s’havia de guanyar la guerra a qualsevol preu i si això implicava una dura repressió amb un gran nombre de morts li era indiferent. A més el seu exèrcit va tenir el suport i l’ajuda militar de Alemanya de Hitler i Itàlia de Mussolini.
Franco va aconseguir la benedicció de l’Església espanyola que va justificar la guerra com una croada contra el comunisme. Franco va formar el seu propi govern al gener de 1938 aprovant una sèrie de mesures:
Una llei laboral anomenada “Fuero del Trabajo” inspirada en la ideologia feixista de Mussolini. Va establir la censura de premsa i impremta.
Va donar un paper molt important a l'església espanyola i per exemple es va anul·lar el matrimoni civil, es va eliminar el divorci i els membres de l'església tenien un paper molt important en l'ensenyament perquè podien donar qualsevol assignatura.
Franco va adoptar el nom de “Caudillo” que era l’equivalent de “Duce” que tenia Mussolini o de “Fuhrer” que tenia Hitler.
D’aquesta forma Franco va crear el “Nuevo Estado” que en realitat era una dictadura militar.