Fets de la fatarella

9.2 L'ACTIVITAT GUERRILLERA: ELS MAQUIS Acabada la Segona Guerra Mundial, molts espanyols que havien combatut a la resistència francesa
es van organitzar en partides de guerrillers i van actuar a zones rurals i de muntanya. OBJECTIU : era desestabilitzar el franquisme mitjançant la lluita armada i provocar l'entrada de les tropes aliades a Espanya per derrocar el règim de Franco. ACCIÓ MÉS IMPORTANT: L'acció més important va ser la invasió de la vall d'Aran (1944), dirigida pels guerrillers comunistes. Van ocupar la vall durant Déu dies, però van haver de retirar-se donat que es quedaven sense municions i l'acció va fracassar. A partir del 1948, els comunistes i els anarquistes van decidir abandonar la lluita armada. La duresa de la repressió i la manca d'ajuda exterior van contribuir al fracàs de l'estratègia de la lluita armada. 9.2 EL RESORGIMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL: FINALS DE LA DÈCADA DELS 40à va començar a ressorgir un moviment de protesta protagonitzat per les classes treballadores, contra la precarietat de les condicions de vida i de treball. Mostraven el rebuig a la dictadura i eren fruit de la incipient reorganització de l'esquerra. • Els comunistes i una part dels cenetistes es van centrar en l'acció polı́tica clandestina, amb el propòsit de recompondre les seves organitzacions i d'augmentar la influència sobre els treballadors. Sectors obrers catòlics, com l'Hermandad de Obreros de Acción Católica (1946), van plantejar reivindicacions socials i laborals.A PARTIR DEL 1946 àhi va haver conflictes laborals en els sectors tèxtil, metal·lúrgic i quı́mic aBCN, SabadelL,Terrassa..., provocats pels baixos salaris i l'encariment de la vida. També es va dur
una vaga a Manresa en una industria textil dirijida per dones VAGA DE TRAMVIES DE Barcelona: es produı́ com a conseqüència de l'increment de 20
cèntims en el preu del bitllet de tramvia. 1958à, un moviment vaguı́stic a Astúries va comportar la imposició de l'Estat d'excepció durant
quatre mesos. Manifestacions més significatives a les universitats de Madrid(1956) i Barcelona (1957àMoviment estudiantil, o s'oposava al Sindicato Español Universitario o exigia llibertats polı́tiques i una reforma de la universitat, o una assamblea lliure de 700 estudiants va aprovar un programa de democratització de la institució (fets del Paranimf). O Malgat la repressió academica i policial el moviment universitari es va anar estenent a altres
universitats espanyoles