Els Fets de Maig i l'evolució de la Guerra Civil Espanyola
Els Fets de Maig
Els Fets de Maig van ser el resultat de fracassos militars i l'enfrontament entre les forces republicanes, dividides en dos sectors:
- Sector 1: Republicans, comunistes i una part dels socialistes. Defensaven l'ordre a la rereguarda, l'organització de l'exèrcit, el control de les col·lectivitzacions i el reforçament dels vincles.
- Sector 2: Anarquistes i POUM. Es resistien a integrar les seves milícies a l'exèrcit regular i volien aprofundir en les col·lectivitzacions i la revolució per guanyar la guerra.
El 3 de maig de 1937, els anarquistes van ocupar l'edifici de la Telefònica i les forces de la Generalitat els van desallotjar. Les tensions van esclatar violentament a Barcelona, provocant enfrontaments entre una part de la CNT i tot el POUM contra el PSUC, ERC i la UGT (amb el suport de la Generalitat). Després d'una setmana de barricades, els Fets de Maig van posar en evidència dos problemes greus del bàndol republicà:
- Les tensions entre forces antifeixistes per la direcció política i militar de la guerra i el procés revolucionari.
- Les diferències entre el govern republicà i l'autonòmic, derivades de les reticències del govern central sobre la capacitat de la Generalitat per governar i dirigir la guerra, així com l'acusació que Catalunya no col·laborava prou en l'esforç bèl·lic.
Operacions militars
Front de Madrid
Les tropes d'Àfrica volien prendre Madrid. Franco va avançar cap a Toledo i l'Alcázar, provocant una mobilització per aturar l'ocupació i fortificar la ciutat. El govern republicà es va traslladar a València, mentre Madrid quedava sota el comandament d'una junta presidida pel general Miaja. Els insurrectes van intentar aïllar la capital tancant les comunicacions amb València (batalles del Jarama i Guadalajara), però van ser derrotats.
Final de la guerra
Després de la pèrdua del Nord, el Mediterrani i Catalunya, la zona centre va quedar aïllada. El coronel Segismundo Casado va crear una Junta de Defensa per negociar una pau honorable amb Franco. L'1 d'abril de 1939 es va signar el comunicat que confirmava la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.
El Franquisme
El nou règim es va caracteritzar pel control mitjà, un caràcter unitarista i centralista, el cabdillisme i el totalitarisme. Les bases de suport van ser la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (amb la Sección Femenina, el Frente de Juventudes i el Sindicato Español Universitario), l'Església i les classes altes.
Relacions internacionals i evolució del règim
Segona Guerra Mundial i hegemonia nacional (1939-1945)
Durant la Segona Guerra Mundial, el franquisme va donar suport a les potències de l'Eix, declarant la neutralitat d'Espanya. Es va establir un partit hegemònic i el sindicat vertical. Tot i el suport bèl·lic a Alemanya i Itàlia (com l'enviament de voluntaris a la División Azul), Franco va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància i, finalment, a una neutralitat forçada per l'evolució de la guerra.
Aïllament i obertura
El règim va patir l'aïllament i el rebuig internacional. Amb l'inici de la Guerra Freda, la situació va canviar. Entre 1953 i 1959 es van produir els primers intents d'obertura, marcats per la liberalització econòmica, la influència de l'Opus Dei i la superació de la difícil situació econòmica de l'autarquia.