Fets d'Octubre 1934: Conflicte i Revolta a Catalunya
El conflicte rabassaire a Catalunya (abril de 1934)
El Parlament de Catalunya, amb la Llei de Contractes de Conreu el 1934, havia de permetre als rabassaires, mitjançant prèvia indemnització als terratinents, esdevenir amos de la terra. Però aquesta llei fou abolida per la pressió dels grans propietaris catalans (Institut Agrícola Català de Sant Isidre) amb el suport, sobretot, de la Lliga Catalana, i afavorits per l'arribada al poder de la CEDA. Per tal d'anul·lar els efectes d'aquesta llei, la portaren al Tribunal de Garanties Constitucionals, que en determinà la inconstitucionalitat i en va anul·lar els efectes. Aquest conflicte ja demostraria la ferma oposició entre el govern de la Generalitat, amb ERC i Companys al capdavant, i el govern de dretes a Madrid, quelcom que encara es faria més palès a la revolta de 1934.
La revolta o "els fets d'octubre" de 1934
La política antireformista i reaccionària dels governs de dretes va estimular la radicalització dels sindicats i partits d'esquerres, que veien com les reformes de l'anterior bienni eren derogades. L'entrada de ministres de la CEDA al Govern de Lerroux donaria lloc a una onada revolucionària a tot l'Estat espanyol. Els anarquistes de la CNT-FAI ja varen protagonitzar revoltes arreu d'Espanya durant el desembre de 1933. Però això només va ser el preludi del que passaria durant els anomenats "Fets d'Octubre de 1934", encapçalats pels republicans d'esquerres, anarquistes i socialistes contraris a l'orientació autoritària del Govern. De fet, un cop es coneix la notícia, es declara una vaga general a tota Espanya encapçalada sobretot per l'entorn socialista, és a dir, pel PSOE i la UGT, però que la CNT no recolza.
Els fets d'octubre a Catalunya
"Els fets d'octubre" tindran a Catalunya l'altre gran focus d'inestabilitat i, a més, més d'un protagonista. En primer lloc, després de la victòria de les dretes a les eleccions de 1933, a Catalunya la UGT, el PSOE i la Unió Socialista de Catalunya i alguna altra agrupació obrera s'uneixen dins l'Aliança Obrera. Ara bé, el PCE i la CNT decideixen no participar-hi per discrepàncies ideològiques. El 4 d'octubre, els Mossos d'Esquadra ja ocupen els principals edificis de Barcelona, mentre que l'endemà l'Aliança Obrera declara la vaga i la ciutat queda paralitzada amb la complicitat de la Generalitat. Per la seva banda, els Escamots d'Estat Català dirigits per Miquel Badia també es despleguen per la capital. El 6 d'octubre de 1934, els esdeveniments es precipiten i Lluís Companys proclama "l'Estat Català de la República Federal Espanyola", quelcom molt semblant al que va declarar Francesc Macià uns anys abans. Al mateix temps, Companys "invita a establir a Catalunya el Govern provisional de la República" amb l'esperança "d'edificar una República federal lliure".
Intervenció de l'exèrcit i rendició
Però el Govern central envià a l'exèrcit regular, dirigit pel general Domènec Batet, a posar fi a una revolta on Companys no va tenir el recolzament de la CNT ni va voler que els membres d'Estat Català tinguessin armes. L'exèrcit va sufocar ràpidament l'aixecament després de disparar unes poques canonades i trobar escasses resistències a les Rambles, on un grup de nacionalistes catalans va enfrontar-se a les tropes. Sense possibilitat de victòria, el govern de la Generalitat –el Palau va ser assetjat per les tropes de Batet– i el de l'Ajuntament barceloní van rendir-se. A Catalunya, aquests fets causaren 74 morts.
Hi ha continuació en un altre full