El Fi de Bretton Woods i el Creixement Econòmic Francès
El Fi del Sistema Monetari de Bretton Woods
El valor oficial del dòlar respecte a l’or no representava el tipus de canvi real de compra de la divisa nord-americana. Altres monedes oferien més perspectives de seguretat. Durant els primers mesos de 1971, una creixent conversió de dòlars en marcs va obligar la RFA a deixar que el marc cotitzés a l’alça.
- La situació es va tornar contra el dòlar i la FED va haver de fer front a fortes demandes de conversió.
- Hi havia tres alternatives: 1) revaluar altres monedes; 2) devaluar el dòlar; 3) trencar la convertibilitat dòlar-or i deixar flotar les monedes.
- Nixon va optar per trencar la convertibilitat.
Al 1973, l'empitjorament de la situació del dòlar va fer que molts països deixessin fluctuar lliurement les seves monedes i Bretton Woods era història. L'únic valor de la moneda és el que li dóna el mercat.
El Creixement Econòmic Francès (1950-1973)
El creixement francès de 1950/73 va superar la mitjana dels països de l’OCDE, quedant a mig camí entre el de la RFA i el de GB/EUA. El PIB per càpita de França va superar el de GB des de 1967.
La reconstrucció de l’economia francesa es va dur a terme amb una forta intervenció de l’Estat a través de la nacionalització d’importants sectors econòmics i de la denominada planificació indicativa:
- Les nacionalitzacions industrials (ferrocarrils, carbó, gas, electricitat) pretenien salvar sectors necessitats de fortes inversions per a poder continuar essent competitius.
- Les nacionalitzacions del sector financer (banca, assegurances) responien a la necessitat d’assegurar les inversions en els altres sectors nacionalitzats.
- La planificació indicativa eren les directrius d’inversió que el govern realitzava sobre les empreses. Aquestes directrius eren d’obligat compliment per a l’empresa pública i indicatives per a l’empresa privada. La seva finalitat era assegurar l’eficiència de les inversions.
L’èxit d’aquestes actuacions és innegable.
Factors del Creixement Francès
El creixement francès va ser notable, sobretot a partir de 1960. El salt va ser possible per factors interns i externs:
Factors Interns
El nou govern del general De Gaulle va negociar la independència d’Algèria i va reorganitzar el sector energètic a favor d’un ús més intensiu del petroli i l’energia nuclear. Al mateix temps, es va prioritzar la millora de les infraestructures.
El creixement francès dels anys 60 va ser molt regular i basat en augmentar el percentatge del PIB dedicada a la inversió.
Factors Externs
El creixement econòmic francès es va veure beneficiat per l’impuls que va significar la creació de la CEE.