Figures Clau del Franquisme i la Transició Espanyola

Va ser una de les últimes víctimes del franquisme, un civil membre del FRAP que va ser condemnat a mort per un Consell Suprem Militar. Va ser empresonat quan un grup d'agents especials el van trobar amb un altre membre del MIL. Finalment va ser condemnat a una pena de mort per ser acusat de la mort d'un funcionari públic, un agent, i l'atracament a un banc. L'única manera de commutar la pena de mort era amb el favor de Franco. Tot i el gran moviment a l'exterior per la injusta sentència, Puig i Antich va morir (amb la tècnica del garrot vil).

L’últim govern franquista va ser presidit per Arias Navarro fins al juliol del 76. Originalment havia de ser Carrero Blanco el cap de govern, però va ser assassinat i el dictador va escollir a Arias Navarro. La majoria de polítics del seu govern eren vinculats ideològicament a la dictadura, però ja hi havia reformistes. Al seu govern destaquem el fet que es va agreujar el tancament polític cap a l’exterior, decretant un estat d’excepció i les represàlies que va prendre aquest amb els opositors del règim, decretant gran quantitat de penes de mort.

Luis Carrero Blanco va ser un integrant important dins el règim. De fet, el 1973 el dictador el va nomenar cap del govern per garantir la continuïtat del règim, però va ser assassinat pel grup terrorista ETA.

El 1969 el general Franco va nomenar successor com a cap de l’Estat el príncep Joan Carles de Borbó, amb l’oposició silenciosa d’una part del franquisme. Després de la mort de Franco, el govern d’Arias Navarro va assegurar el continuisme, però més tard, en vista del malestar de la població i l’impacte dels moviments de l’oposició de la ruptura, Joan Carles I va nomenar cap del govern a Adolfo Suárez, qui va portar a terme una sèrie de mesures reformistes i va iniciar un procés de transició cap a la democràcia. Mitjançant la Constitució, Joan Carles passaria a ser el rei d’una monarquia parlamentària (el rei regna però no governa). Va abdicar l’any 2014 i el va precedir el seu fill Felip.

Santiago Carrillo va ser un polític espanyol del PCE (Partido Comunista de España) des de 1960 fins al 82. Va ser una figura clau del comunisme durant la transició. Gràcies a la seva obertura de ment i la del seu partit, es va fer possible la transició sense dificultats per part del comunisme.

Adolfo Suárez va ser un polític i advocat espanyol, president del Govern d'Espanya (nomenat pel rei el juliol del 76). Suárez va ser una figura clau de la transició, on es va deixar enrere el règim dictatorial del general Franco i es va passar a formar un sistema democràtic. Va encarar un seguit de mesures reformistes per evitar la ruptura que volia l’oposició. Per portar a terme el seu projecte, va impulsar l’aprovació de la Llei de reforma política mitjançant un referèndum. Va legalitzar els partits polítics i va decretar l’amnistia per a tots els presos polítics, amb la idea de convocar eleccions per al juny de 1977.

Va ser el primer president de la Generalitat en acabar el règim de Franco. De fet, fins que passessin les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la Generalitat (de caràcter provisional) quedaria sota el poder de Tarradellas, qui va estar empresonat en època de Franco i no va tornar fins a l'octubre del 77. Posteriorment, amb les eleccions de 1980, aquesta seria ocupada per Jordi Pujol.