Figures literàries: definicions i exemples

Resum

Aquest document repassa les principals figures literàries en català, com l'apòstrofe, l'epítet, l'eufemisme, la hipèrbole, la lítote, la ironia o la personificació. Per a cada una ofereix una definició breu i, en molts casos, un exemple extret d'autors com J. Carner, J.M. de Sagarra o J.V. Foix. Serveix per identificar aquests recursos en textos i entendre com funcionen.

Punts clau

L'apòstrofe és la interpel·lació directa a algú, sovint al mateix lector.
L'eufemisme substitueix un mot considerat poc delicat per un altre més suau, com 'traspàs' o 'donar a llum'.
La hipèrbole és una exageració literal que deforma la realitat.
La lítote consisteix a negar el contrari del que es vol afirmar, com 'no hi estic d'acord' en lloc de 'hi estic en contra'.
La paradoxa uneix idees aparentment irreconciliables, com 'els països pobres són molt rics'.
La ironia nega tàcitament el que es diu literalment, i el context fa entendre el contrari.
L'oxímoron combina dues paraules de significat contradictori, com 'aquesta obscura claredat'.
La personificació atribueix característiques humanes a éssers no humans o inanimats.

Posa't a prova

Apòstrofe:

interpel·lació d'algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada J Carner

Epítet:

adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

Eufemisme:

substitució d'un mot o d'una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum...

El·lipsi:

una o més paraules es sobreentenen en el text.

Hipèrbole:

expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, JM de Sagarra

Lítote:

negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d'acord, en lloc de hi estic en contra. Més generalment, figura que consisteix en no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es comprengui plenament la intenció de l'autor. Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d'un discursàs ple de transcendència, J Pla 2

Pregunta retòrica:

no espera contestació. Manté l'atenció del receptor.

Paradoxa:

unió d'idees aparentment irreconciliables en una frase. S'afirma una cosa que sembla absurda d'acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic. Els països pobres son molt rics.

Antítesi:

contraposició d'una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat. M'exalta el nou i m'enamora el vell, JV Foix

Ironia:

negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l'entonació es fa entendre el contrari del que semblen expressar les paraules

Oxímoron:

contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades en el text per contigüitat, per rima o per paral·lelisme. Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles. Corneille

Perífrasi:

circumlocució usada per evitar un mot. Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries.

Personificació o prosopopeia:

atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d'accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà.

Redundància:

paraules supèrflues que s'afegeixen a d'altres, de més útils, ja utilitzades per expressar una idea.

Preguntes freqüents

Què és una hipèrbole?

És una expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. L'exemple del text és 'sense donar-me ni temps de respirar', de J.M. de Sagarra.

Quina diferència hi ha entre una lítote i una ironia?

La lítote nega el contrari del que es vol afirmar, com 'no hi estic d'acord'. La ironia nega tàcitament el que es diu literalment, i el context o l'entonació fan entendre el contrari.

Què és un eufemisme?

És la substitució d'un mot o expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra més suau o ennoblidora. Exemples del text són 'traspàs' i 'invident'.