Figures Retòriques: Guia Completa amb Exemples i Definició
Figures Retòriques Essencials
Al·literació: Repetició d’un mateix so o de diversos sons semblants en un mateix fragment.
Anagrama: Reordenació dels sons d’una paraula per formar-ne una altra.
Anàfora: Repetició d’un mateix mot al començament de dues o més oracions.
Asindeton: Acumulació de signes de puntuació, en substitució de conjuncions de coordinació.
Antítesi: Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.
Al·legoria: Conjunt de metàfores relacionades en el marc d’un text o composició poètica.
Apòstrofe: Invocació a una entitat real o imaginària.
Comparació: Relació de semblança entre dos termes que s’estableixen mitjançant el nexe com, o el verb semblar.
Epítet: Ús d’un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d’un nom.
Equívoc: Paraula o expressió de doble sentit evident o que es pot deduir.
Hipèrbaton: Alteració de l’ordre sintàctic habitual de l’oració.
Hipèrbole: Expressió d’un significat determinat de manera exagerada.
Ironia: Expressió d’un significat contrari del que en el fons es vol transmetre.
Metàfora: Associació de dos termes, un de real i un altre d’imaginari als quals s’atribueix una semblança.
Metonímia: Associació de dos termes, un real, i un altre imaginari que mantenen una relació de contigüitat.
Onomatopeia: Combinació de sons per tal d’imitar sons de la realitat.
Paronomàsia: Joc de paraules en què s’oposen dos mots que només es diferencien en algun so.
Polisíndeton: Acumulació de conjuncions de coordinació entre diferents sintagmes.
Paral·lelisme: Repetició en oracions o versos d’una mateixa estructura.
Paradoxa: Unió de dues idees aparentment irreconciliables en el marc d’una oració o d’un vers.
Personificació: Atribució de qualitats humanes a animals o éssers inanimats.
Prosopopeia: Atribució de la qualitat humana de la parla a un animal o ésser inanimat.
Quiasme: Disposició simètrica de quatre elements.
Sinestèsia: Associació de dos elements relacionats amb camps sensorials diferents.
Sinècdoque: Designació de la part d’un element amb l’expressió que normalment designa el tot o del tot per l’expressió que designa una part.