Figures Retòriques: Guia Completa de Recursos Estilístics i Exemples

Què són les Figures Retòriques?

Les figures retòriques són recursos tècnics que els escriptors fan servir per expressar amb paraules tot allò que necessiten comunicar. Es construeixen amb els diferents registres del llenguatge: el de la forma i el del sentit o significat.

1. Figures Retòriques que afecten la Fonètica

• Al·literació

  Repetició d'un mateix so, sobretot consonàntic. Ex: «Tot tu tany, tot tu fruit.»

• Apòcope

  Pèrdua d'un fonema o més al final d'una paraula per necessitats mètriques.

• Onomatopeia

  Consisteix a imitar sons reals amb paraules.

• Paronomàsia

  Joc de paraules que consisteix a col·locar de costat dues o més paraules tan semblants que sovint només difereixen en un fonema. Ex: «La mar, Marcel·la! Cela amb doll de mots.»

2. Figures Retòriques que afecten la Morfosintaxi

• Anàfora

  Consisteix a repetir una paraula o més al començament de versos o frases. Ex: «Diners fan bé, diners fan mal.»

• Acumulació, Enumeració i Gradació

  Consisteixen a posar un rere l'altre una sèrie de termes entre els quals hi ha una igualtat gramatical que suggereix una cadència repetitiva. Ex: «Bruta, trista, dissortada pàtria.»

• Anacolut

  Figura que expressa un trencament de la sintaxi de la frase. Ex: «Morim d'amor, i no s'hi pensa.»

• Anadiplosi

  Figura que consisteix a repetir al començament d'una frase o vers la paraula que acaba la frase o el vers precedent. Ex: «Oh dures fletxes de mon fat rompudes, rompudes per ferir més doloroses.»

• Epanadiplosi

  Repetició d'una mateixa paraula al principi i al final d'un vers.

• Asíndeton

  Figura que consisteix a no utilitzar conjuncions.

• Polisíndeton

  Consisteix a repetir reiteradament una mateixa conjunció per unir les diverses frases del discurs.

• El·lipsi

  Eliminar alguns fragments morfològics d'una oració. Ex: «Lleida li parla de Lleida, Abiol (li parla) de Tarragona.»

• Epítet

  Consisteix a expressar una qualitat d'una cosa que li és tan pròpia que resulta òbvia, com ara «la negror del carbó».

• Eufemisme

  El mot o l'expressió que s'utilitza en lloc d'un altre mot que es vol evitar perquè es considera malsonant. Ex: «La tercera edat» en comptes de «els vells».

• Hipèrbaton

  Figura que expressa la inversió de l'ordre progressiu d'alguns elements de la frase.

• Paral·lelisme

  Construcció que consta de dos elements sintàctics entre els quals hi ha una relació de sentit. Ex: «Cremar he vist ma llenya; com funeral de fusta / Jo no sé com començava ni sé com acabarà.»

• Quiasme

  Disposició creuada en forma d'aspa de dos elements, com si es tractés d'un paral·lelisme encreuat. Ex: «Marta morta... Morta Marta.»