Figures retòriques, llengües i literatura catalana
Figures retòriques, llengües i literatura
Figures retòriques
- Anàfora: Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de determinats versos o estrofes. Exemple: Un paràgraf comença per la mateixa frase i aquesta es repeteix en un altre paràgraf.
- Repetició de significats: Amb paraules diferents. Exemple: Discretament = Discreta.
- Paradoxa: Combinació de dues idees contradictòries, però que en el fons és veritat. Exemple: Dolor fecund.
- Al·literació: Repetició d'un mateix so o bé de sons molt semblants.
- Hipèrbole: Exageració.
- Homofonia: Identitat fònica entre dues paraules diferents.
- Elisions: S'ajunten dues vocals. Exemple: Llimera i.
- Diminutiu: Quelcom petit. Exemple: Llibre -> Llibret (et, eta, o, ona, ol, ola, i, ina, im).
Gramàtica catalana: Accentuació
- Agudes: Paraules amb accent a la darrera síl·laba. S'accentuen quan acaben en: a, as, e, es, en, i, is, in, o, os, us.
- Planes: Paraules amb accent a la penúltima síl·laba. S'accentuen quan no acaben en les terminacions de les agudes.
- Esdruixoles: Paraules amb accent a l'antepenúltima síl·laba. S'accentuen sempre.
- Accent obert: è, ò.
- Accent tancat: é, ó.
Llengües del món
- Hi ha 5.000 llengües.
- Hi ha llengües que són minoritàries i d'altres que són majoritàries.
- Minoritaries: Poca gent les parla.
- Majoritàries: Molta gent les parla.
- Diglòssia: A una llengua la consideren poc útil o innecessària.
- Substitució lingüística: Canvi de llengua (una "es menja" l'altra).
- Normalització lingüística: Una llengua s'instal·la de forma general en una població.
- Multilingüisme social: En un territori hi ha canvis.
- Bilingüisme: Persones que saben parlar dos idiomes.
Traduccions castellà-català
- No vaig conèixer el Dídac perquè no vaig ser a la festa.
- El xòfer de l'autocar que transportava els jugadors de futbol mastegava xiclet.
- Entre una olimpíada i una altra transcorre un període de quatre anys.
- El vaixell va haver de torçar el rumb per vèncer la tempesta.
- No són quatre sinó tres, però no passa res.
Miquel Martí i Pol
Consta de 14 versos decasíl·labs (10 síl·labes), agrupats en 4 estrofes: la primera i la segona són dos quartets, i la tercera i la quarta són tercets, amb rima consonant. Els dos quartets presenten diferents rimes: ABBA, i els tercets, CBC i DBD. Forma part del gènere literari de la lírica.
- Metonímia: En comptes d'una paraula, se n'utilitza una altra que hi té una relació de proximitat, perquè n'és la causa o l'efecte.
Ausiàs March
Va aportar dues innovacions importants: Escriu íntegrament en català i abandona els tòpics trobadorescos; basa la seva poesia en la seva experiència. Els poemes solen ser de 8 versos amb una tornada de 4 (8+4) i els versos són decasíl·labs. Compara el seu sentiment amb el gegant mitològic Tició.
Jacint Verdaguer
És el creador de la literatura catalana moderna. Va ser un gran poeta del segle XIX i va situar la literatura catalana a l'alçada de les grans literatures europees. Va crear dos grans poemes èpics: L'Atlàntida i Canigó.
- L'Atlàntida: Barreja elements pagans i religiosos. El poema tracta sobre Colom, que, nàufrag, arriba a la costa atlàntida de la península. Allà, un ermità li explica la història de com va desaparèixer l'Atlàntida.
- Canigó: Parla sobre els orígens històrics de Catalunya.
Anàlisi d'un poema
Aquest poema és una octava decasíl·laba (4+6) amb rima consonant, amb una estructura d'ABBACDDC i és d'art major.