Figures retòriques semàntiques

Els recursos expressius 

Figures fòniques 

•Rima 

•al·literació (repetició pròxima de sons) 

•paranomàsia (repetició pròxima de grups fònics)  

•onomatopeia (imitació de sons reals) 

•jocs de paraules. 

Figures morfosintàctiques 

•paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides. 

•anàfora: repetició de mots. 

•polisíndeton: presència repetida de conjuncions. 

•asíndeton: absència de conjuncions. 

•el·lipsi: supressió d'un element de l'oració. 

•hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic de la frase. 

Figures semàntiques 

•metàfora: substituir un mot per un altre, que pertany a un camp semàntic diferent, entre els quals pot establir-se una relació analògica (és a dir, comparteixen algun tret significatiu comú) 

•metonímia: (amb la qual englobem la sinècdoque) substitució d'una paraula per una altra, quan totes dues pertanyen al mateix camp semàntic. La relació entre les dues paraules (la literal i la substituïda) es basa en el fet que una és la causa, la conseqüència o una part de l'altra. 

Figures lògiques 

•antítesi: l'oposició de dues oracions, dos sintagmes o dos mots aïllats de sentit contrari. 

•paradoxa:enllaç de dues idees aparentment oposades, que tanmateix poden arribar a conciliar-se aprofitant un possible canvi de significat de les paraules. 

•ironia: dir alguna cosa de tal manera que el receptor entengui el contrari del que es diu. 

•al·legoria: substitució completa, que es presenta en forma de relat en què apareixen una sèrie d'elements que tenen un sentit i a la vegada són susceptibles d'adquirir-ne un altre de més profund, a partir d'una interpretació en la qual a cada element aparent es correspon un d'ocult.