Filosofia Antiga: Corrents, Pensadors i Períodes Clau

Filosofia Antiga: Etapes i Pensadors Clau

Els Presocràtics (s. VI aC)

Els presocràtics inicien la filosofia occidental. Tenen un interès **cosmològic** (*cosmos* → món ordenat) i busquen explicacions racionals sobre l’origen i la naturalesa de l’univers.

Pensadors destacats:

• Escola de Milet (Tales, Anaximandre i Anaxímenes)
• Pitàgores
• Heràclit
• Parmènides

Els Sofistes (s. V aC)

Els *sofistes* defensen el **relativisme** (tantes veritats com persones) i l’**escepticisme** (nega la possibilitat d’accés al coneixement). Es dediquen a l’ensenyament de la filosofia com a l’art del discurs.

Figures principals:

• Gòrgies
• Protàgores

Sòcrates (470-399 aC)

**Sòcrates** és considerat el pare de la filosofia occidental. No va escriure res; la seva activitat filosòfica era oral. Va combatre el relativisme dels sofistes i va defensar la idea de l’existència del *Bé universal*. Va ser mestre de Plató.

Plató (427-347 aC)

**Plató** inicia l’**idealisme** (corrent filosòfic que encara es manté). La seva obra, que toca la majoria de temes, està escrita en diàlegs. La seva teoria principal és la ***Teoria de les Idees***. Va ser deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil.

Aristòtil (384-322 aC)

**Aristòtil** és el representant inicial de l’**empirisme** (basat en l’experiència del present). A més de filòsof, tenia interès per la biologia, la física, etc. Va ser deixeble de Plató i mestre d’Alexandre el Gran.

Filosofia Hel·lenística (s. I aC - III dC)

La *Filosofia Hel·lenística* sorgeix en un moment de crisi política, social i cultural. És la resposta filosòfica de caràcter **ètic** davant la manca de referents.

Epicureisme

Els epicuris **no creuen en el destí**, sinó en l’assoliment de la felicitat a través d’una vida senzilla i plaent. Busquen l’absència de dolor per al cos i l’absència de neguit per a l’ànima.

Segons *Epicur*, és absurd tenir por de la mort: «mentre som vius ella no existeix per nosaltres i quan ella arriba a nosaltres ja no hi som».

Estoïcisme

Els estoics **creuen en el destí**. El savi és aquell que l’accepta sense rebel·lar-s’hi. Cal mantenir-se impertorbable davant el dolor i les adversitats (Zenó de Cítion).

Neoplatonisme

El *Neoplatonisme* es desenvolupa en l’època romana. Té un interès **místic** pel més enllà i inicia un nou camí filosòfic en estret contacte amb l’espiritualitat (representat per Plotí).