La Filosofia d'Aristòtil: Resum i Conceptes Clau

La Filosofia d'Aristòtil

Lògica d'Aristòtil

Preposicions

Són estructures formals d'allò que existeix i, com a instrument d'investigació, es refereixen a la realitat i fins i tot en parteixen.

Categories

En les famoses categories, Aristòtil estudia aquestes formes més generals de descriure el que existeix.

Sil·logisme

Està format per tres oracions o proposicions. Les dues primeres es denominen premisses i d'elles es dedueix la tercera, que és la seva conclusió.

Definició

En els analítics s'estudien també les definicions i la demostració inductiva. La definició, prove de demostracions o induccions, pretén conèixer l'essència. I la demostració inductiva és aquella que, partint de proposicions particulars, arriba a formes generals o universals del coneixement.

Ciència

L'home adquireix l'art i la ciència per mitjà de l'experiència. Però l'experiència sorgeix de molts records repetits, es limita a saber que quelcom existeix i es redueix només als objectes particulars.

Substància

L'ésser es predica per analogia; en conclusió, l'ésser té moltes formes de manifestar-se, però totes fan referència a una forma primordial: la substància. Aristòtil estableix una distinció interessant en les substàncies:

Substància Primera

És l'individu concret, el subjecte individual que posseeix accidents, té gènere i pertany a una espècie determinada.

Substància Segona

S'anomenen substàncies segones les espècies i els seus gèneres. Aristòtil afirma que, en sentit estricte, només existeix l'individu concret, la substància primera que conté l'espècie, la segona el gènere i la naturales. Només són separables per l'enteniment, no existeix una separació real.

Hilemorfisme

Hi ha alguna cosa de la qual estan fetes les coses (matèria) i, alhora, hi ha una forma que les distingeix. Mai no existeix una matèria sense forma, tot i que pot haver-hi superposició de formes. El subjecte concret, la substància, és un compost de matèria i forma (hyle i morphe en grec).

Canvi i Moviment

Aristòtil defineix el moviment com l'actualització que està en potència en tant que està en potència. Tot està en acte, però té un nombre determinat de potencialitats segons la naturalesa; quan aquestes potencialitats es realitzen, té lloc el moviment i, quan han arribat a la realització plena (entelèquia), el moviment finalitza.

Principis del Canvi

1. La substància que canviarà.
2. La forma que adquirirà.
3. La privació de la forma.

Classificació del Canvi

1. L'únic canvi substancial té lloc quan es genera o es corromp una substància.
2. Un canvi de lloc en l'espai (canvi locatiu).
3. Canvi en què en la substància s'altera una qualitat per una altra (canvi qualitatiu).
4. Aquell que no transforma les coses sinó que les fa augmentar o disminuir (canvi quantitatiu).

Teoria de les Causes

1. Material: la matèria.
2. Formal: la forma.
3. Eficient: allò que origina el moviment i que actua amb ell d'una manera causal.
4. Final: la finalitat per la qual es fa alguna cosa.

Anima

És l'ésser del cos. Per Aristòtil, l'ànima resideix en tot el cos i la seva unió és substancial. Quan el cos mor, l'ànima desapareix. L'ànima ocupa tres nivells:

1. Anima vegetativa: és pròpia de tots els éssers vius i exclusiva de les plantes.
2. Anima sensitiva: que dona vida a les sensacions, és pròpia dels animals i l'home.
3. Anima intel·lectiva o racional: que és el grau superior i que caracteritza l'home.

Pensament

La funció més elevada és l'ànima. La intel·ligència o nous és la forma superior de l'ànima. Però hi ha diversos tipus d'intel·ligència: una que rep i elabora, anomenada enteniment pacient, i una altra intel·ligència que actua, modifica i crea, anomenada enteniment agent.