Filosofia Cartesiana: Dualisme, Déu i Origen de l'Error

La Filosofia Cartesiana: Dualisme, Déu i Origen de l'Error

El Dualisme Cartesià: Cos i Ment

• En l'home hi conviuen, des d'aquestes substàncies, la substància pensant i la substància extensa, que estan diferenciades però relacionades i connectades per la glàndula pineal. Descartes intenta explicar que el pensament i el cos han d'estar relacionats d'alguna manera, van alhora. Aquest concepte es coneix com a dualisme ingenu.
• Compara el cos amb una màquina, considera el seu funcionament com el d'un rellotge, que a partir dels seus òrgans es manté en moviment. El cos es coneix a través de la física.

El Criteri de Certesa Cartesià

• L'argument del criteri de certesa estableix que allò que es veu clar i distint en la ment és veritat, i es basa en la seva primera veritat (Cogito, ergo sum).

Arguments per Demostrar l'Existència de Déu

Descartes busca demostrar l'existència de Déu per tal de negar el geni maligne i els errors del pensament, mitjançant tres arguments principals:

• Argument Ontològic

  Si Déu és perfecte, ha d'existir en la realitat, perquè sinó es podria pensar en alguna cosa més perfecta que existís en la realitat. Però com que Déu és el més perfecte i no podem pensar en res més perfecte, Déu existeix en la realitat. Aquesta conclusió s'assoleix suposant que l'existència en la realitat forma part de l'atribut de la perfecció aplicat a Déu. El fet que existeixi el fa perfecte; l'existència està dins de la seva perfecció.

• Argument de la Causalitat

  L'home és finit, limitat i imperfecte. La causa que els homes tinguem la imatge de Déu com a perfecte i infinit és perquè aquesta idea no pot ser pròpia de l'home, ja que no té aquestes qualitats i no les pot conèixer. Per tant, Déu mateix ha creat la seva imatge infinita en nosaltres.

• Argument de la Contingència

  Es basa en la diferència entre éssers contingents, que depenen d'un altre per existir, i l'Ésser necessari (Déu). L'home no es pot crear a si mateix; per tant, Déu, l'Ésser necessari, ha d'existir.

L'Origen de l'Error Humà

Déu existeix i és bondadós, no un geni maligne, ja que l'engany és una imperfecció i Déu és absolutament perfecte. Aleshores, el pensament i raonament de l'home, seguint el mètode preestablert (criteri de certesa d'intuïció i deducció), permet arribar al coneixement i a la veritat. Si l'enteniment no s'equivoca, llavors d'on prové l'error de l'home? Procedeix de la voluntat, que busca avançar més del que pot, fent judicis abans que l'enteniment capti les coses clarament, i això porta a l'error.