La filosofia de David Hume: Causalitat, Substància i Ètica

Relació entre ciència i naturalesa

Quin és el projecte de Hume? Fonamentar la ciència. Quin procediment utilitza per dur-ho a terme? Buscar alguna cosa que sigui comuna a totes les ciències. Què tenen en comú? La lògica s'interessa pels principis de la facultat racional; l'estètica tracta el que és bell; la moral, els nostres sentiments sobre el bé i el mal; i la política considera l'ésser humà en societat. Totes aquestes ciències tenen relació amb la nostra naturalesa humana. Per tant, per buscar el fonament de la ciència, cal investigar la naturalesa humana, ja que és el "centre de gravetat" de tot coneixement. Hume utilitza el mètode experimental a través de la introspecció i l'observació de la conducta humana.

Les percepcions

Hume anomena percepció a qualsevol contingut de la ment. Existeixen dos tipus de percepcions:

• Impressions: Són les percepcions més vives i intenses, les dades immediates de l'experiència.
• Idees: Són còpies de les impressions, percepcions menys vives i intenses.

Les impressions poden ser de sensació o de reflexió. Tant les impressions com les idees poden ser simples o complexes. En general, les idees provenen d'impressions prèvies.

La idea de causalitat

És legítim l'ús de la idea de causalitat en ciència? Els nostres raonaments sobre qüestions de fet es basen en la relació causal. Tota idea, per ser legítima, ha de procedir d'una impressió prèvia. La relació causal implica:

• Contigüitat espacial.
• Prioritat temporal de la causa sobre l'efecte.
• Connexió necessària.

Aquesta connexió no s'observa, sinó que prové de l'experiència constant. La nostra ment, per costum, desenvolupa una tendència a passar d'un objecte a un altre; aquesta propensió és la impressió de la qual deriva la idea de causalitat.

Crítica de la idea de substància

Hume conclou que la noció de substància està mancada de fonament, ja que no en tenim cap impressió perceptible.

• Substància espiritual: Mai no puc atrapar-me a mi mateix sense una percepció; només observo el flux de percepcions.
• Substància material: Si ens referim a una realitat distinta de la suma de les propietats, l'ús és il·legítim.

En definitiva, la substància és una idea produïda per la imaginació per unificar un conjunt d'idees simples sota un mateix terme.

Investigació sobre el comportament moral

El fet que els homes emetin judicis morals és una realitat empírica. Hume afirma que el sentiment, i no la raó, és el fonament de les distincions morals. Diem que una acció és bona si ens produeix un plaer desinteressat (aprovació) i dolenta si ens produeix una impressió desagradable (desaprovació). L'ètica de Hume és:

• Emotivista: El fonament rau en els sentiments.
• Utilitarista: L'aprovació es desvetlla en advertir que l'acció contribueix a la felicitat de la societat.

Conclusió: allò que guia la nostra vida no és la raó, sinó l'experiència, el sentiment, la creença i el costum.