La filosofia de David Hume: Empirisme i naturalesa humana
La naturalesa humana i el mètode experimental
Continua la crítica a l’empirisme. Totes les ciències tenen alguna relació amb la naturalesa humana. L’únic fonament sòlid de la ciència humana és l’experimentació i l’observació. Hume volia aplicar el mètode experimental de les ciències naturals per estudiar l’home. Pel que fa a la naturalesa humana, Hume distingeix dos aspectes: el pràctic i el teòric. El seu objectiu és estudiar la conducta humana per conèixer fins a on pot arribar l’enteniment humà i descobrir els principis que el regeixen.
L'origen del coneixement: Impressions i idees
No existeixen les idees innates: el coneixement es deriva exclusivament de l’experiència. Hume divideix les percepcions en dues categories: impressions i idees.
Memòria, imaginació i la crítica a la substància
La memòria i la imaginació són facultats que operen sobre les impressions i les idees. La memòria permet conservar les idees i impressions en ordre i posició, mentre que la imaginació combina idees de manera arbitrària. Hume destrueix la teoria de les tres substàncies de Descartes partint del fet que no tenim impressió de cap substància. Només tenim impressions de qualitats com sons, colors o gustos. Per exemple, d’un tomàquet en percebem el color vermell i la forma esfèrica, però no percebem la substància en si mateixa.
Idees universals i relacions
Hume afirma que les idees universals són, en realitat, idees particulars a les quals se’ls dona un significat més extens. Les idees de relacions són el resultat del procés de comparació d'idees que realitza cada persona de manera subjectiva.
Classificació de les relacions i crítica a la causalitat
Les relacions que s’estableixen se solen classificar en vuit tipus, però Hume les agrupa principalment en dues:
- 1. Relacions d’idees: Tenim un cert coneixement, però no ens aporten informació nova sobre el món.
- 2. Qüestions de fet: Basades en l'experiència, on trobem la prioritat temporal (el moviment de la pilota 1, la causa, és anterior al moviment de la pilota 2, l'efecte) i la conjunció necessària.
Un triangle té tres angles per necessitat; no pot pensar-se d’una manera diferent. Tanmateix, la ciència no és un coneixement necessari, sinó un coneixement probable, i la seva base no és la raó, sinó la creença i el costum. La crítica de Hume estableix que, sense experiència, mai no podem descobrir causes i efectes.
L'emotivisme moral: El paper dels sentiments
Per què considerem que unes accions són bones i unes altres dolentes? Mentre que Sòcrates defensava que el bé i el mal depenen de la raó a partir dels nostres principis morals, Hume creu que la raó no determina la moralitat. El que està bé o malament està determinat pels sentiments o les emocions. Ajudar els altres pot semblar bo per la raó, però si ho fem és perquè ens agrada o ens satisfà. La distinció entre allò bo i allò dolent prové de la naturalesa humana, que ens genera sentiments de rebuig i censura en uns casos, i d'aprovació en altres.