Què és la filosofia: definicions, mètodes i conceptes clau

Què és la filosofia?

Podríem dir que la filosofia és allò que fan els filòsofs quan reflexionen o escriuen. Aquesta paraula procedeix del grec que significa «amor a la saviesa». És una manera de reflexionar sobre certes preguntes que interessen als éssers humans, com què és la realitat. Moltes d’aquestes preguntes es poden respondre pel sentit comú. Aquesta manera filosòfica de reflexionar es caracteritza per un enfocament crític, ja que la filosofia evita els plantejaments confusos i només accepta respostes que estiguin ben raonades. La filosofia utilitza l’argumentació, és a dir, fa servir raons per justificar el que pensa, diu o discuteix. Els filòsofs utilitzen els seus propis arguments o es basen en arguments d’altres, però sempre argumenten el que diuen. D’altra banda, els filòsofs analitzen i aclareixen conceptes; per tant, defineixen les paraules que utilitzen i inciten els altres a fer el mateix. Se la pot considerar també un conjunt d’idees argumentades sobre certs temes, i no una simple opinió o una creença subjectiva. La filosofia planteja més preguntes de les que resol i per això s’assembla més a una activitat de recerca de la veritat que no pas a un saber en sentit estricte.

Racionalisme i empirisme

Segons el racionalisme, el coneixement té el seu origen en la raó, i només és vàlid quan prové d’aquesta; en canvi, per a l’empirisme el coneixement té el seu origen en l’experiència sensible i només és vàlid quan prové de la informació que ens proporcionen els sentits. El mètode que utilitza cadascun per constituir el coneixement també és diferent: podem dir que el racionalisme utilitza el mètode deductiu, és a dir la lògica; per contra, l’empirisme utilitza el mètode inductiu.

Religió

Religió: tenen a veure amb l’experiència del que és sagrat; va més enllà del que és natural i quotidià.

Obres d'art

Obres d’art: produccions humanes de caràcter simbòlic; signifiquen i expressen coses sobre si mateixos.

Ciència

Ciència: activitat humana que dóna lloc a un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que fa ús de lleis o principis generals.

Definicions i conceptes clau

• Certesa: estat que parteix d’una clara seguretat, de manera que no hi ha vacil·lació.
• Opinió: estat cognoscitiu segons el qual la persona considera vertader un coneixement.
• Dubte: estat psíquic segons el qual no podem acceptar o rebutjar un saber o una opinió.
• Raonament: procés mental que es caracteritza perquè s’hi produeix un pas o més d’enunciats.