Filosofia del Renaixement: Escoles, Maquiavel i Bacon

Escoles de la filosofia del Renaixement i autors

• Escolàstica del Renaixement: Joan Lluís Vives i Tomàs de Vitoria.
• Utopisme: Francis Bacon, Tommaso Campanella i Thomas More.
• Platonisme renaixentista o Nova Acadèmia: Pletó, Bessarió, Marsilio Ficino i Giovanni Pico della Mirandola.
• Aristotelisme renaixentista: Jordi de Trebisonda, Pietro Pomponazzi i Cesare Cremonini.
• Estoïcisme renaixentista: Justus Lipsius.
• Epicureisme renaixentista: Lorenzo Valla.
• Escepticisme renaixentista: Michel de Montaigne, Pierre Charron i Francisco Sánchez.

Les virtuts del príncep segons Maquiavel

Maquiavel separa la política de l'ètica i funda la política moderna. El maquiavelisme polític es basa en la màxima: "El fi justifica els mitjans".

Aconseguir el poder sense cap tipus d’escrúpol, per qualsevol mitjà, és l’objectiu del príncep. El príncep ha de tenir virtuts polítiques i no ha de ser un cavaller cristià (virtuts morals).

El príncep és la seva obra més important; hi descriu els mecanismes per aconseguir el poder i conservar-lo. Cèsar Borja n'és un exemple del seu temps.

Principis del poder polític

Les virtuts del príncep tenen a veure amb dos principis del poder polític:

• La Virtù: Ha de tenir capacitat i perícia per afrontar els esdeveniments que succeeixen en la seva societat. I ha de tenir clar que el poder no...
• Fortuna: Allò inevitable que fa perdre el poder.

Estratègies i virtuts

• Inventar un enemic exterior.
• Ha d'utilitzar la religió perquè, a través d'ella, pot manipular la gent.
• Seguir una estratègia: ha de tenir humanitat, saguesa (intel·ligència en negociar), fermesa, determinació (valentia) i diplomàcia (tractar bé l'enemic).
• Ambició.

Què és l'antropomorfisme?

És la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden ser déus o elements naturals com animals, estrelles, plantes, muntanyes, rius o arbres. Es pot entendre en dos sentits:

• Des d'un punt de vista físic: quan apreciem formes humanes en elements naturals (una arrel, un núvol...).
• En sentit mental: quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats).

Qui va ser Michel de Montaigne?

• Gran filòsof i fundador de l'escepticisme renaixentista.
• Mestre de pensament: el savi dubta.
• La raó té febleses i mancances, i el coneixement humà és dubtós; cal ser prudent, tolerant i respectuós al llarg de la vida.
• La seva obra Assaigs parla de les coses de la vida humana: mort, família, propietat, amor, diners i política.

Francis Bacon i la ciència moderna

Francis Bacon es va proposar reorganitzar el mètode científic. Contagiat pel sentiment de canvi i de progrés de la seva època, va apostar per un tipus de ciència pràctica i útil.

Bacon va voler dirigir la ciència del coneixement vers allò que és observable i utilitzable, la naturalesa real tal com la coneixem, en totes les seves manifestacions. Aquest tipus d'aproximació a la realitat no estava especialment potenciat pel mètode aristotèlic predominant de l'època, que pretenia conèixer i definir les essències dels objectes.

Bacon considerava que la tradició culta contemporània era estèril perquè havia perdut el contacte amb l'experiència, i que la tradició artesanal, que basava el seu coneixement en l'experiència, estava mancada dels mètodes de registre adequats. Bacon proposà el mètode experimental-inductiu.

Per a Bacon, un científic ha de ser, per damunt de tot, escèptic i no acceptar explicacions que no es puguin demostrar mitjançant l'experiència sensible.