La filosofia de Descartes: Déu, el geni maligne i la cera

Hipòtesi del Déu enganyador

Hipòtesi del geni maligne

Si bé un Déu enganyador no és possible, sí que podria existir un geni maligne que ens enganyés.

a) Argument de la perfecció

(Déu com a causa de la seva idea en mi): Tinc de forma innata la idea d'un ésser absolutament perfecte, un ésser omniscient, omnipotent i summament bo. Aquesta idea l'ha posat aquest mateix ésser, és a dir, Déu, de forma innata en mi.

b) Déu com a causa de la meva existència

Jo, que em reconec com a ésser imperfecte, reconec al mateix temps que no puc ser l'autor (el creador) de mi mateix, perquè si m'hagués creat jo, m'hauria fet perfecte.

c) Argument ontològic

Si Déu és la perfecció absoluta i l'existència és una perfecció, aleshores Déu ha d'existir (té la perfecció de l'existència). Perfecció absoluta significa que ho té tot (omniscient, omnipotent...); no li fa falta res. Si no existís, li faltaria alguna cosa i no seria perfecte.

El tros de cera (2a Meditació)

Descartes planteja la qüestió que, un cop trobat el Jo pensant (res cogitans), a tothom li costa molt d'acceptar que es percebi amb més claredat (més evident) el cogito que no pas les representacions mentals (imatges) que tenim del món exterior. Aleshores es pregunta: És més evident el meu pensament que el meu cos?

La resposta la troba en com coneixem els cossos (objectes) materials i com funciona el nostre sistema de coneixement. Per explicar-ho, utilitza l'exemple del tros de cera, establint una distinció entre els sentits i l'enteniment:

• Els sentits: Forma més primària d'apropar-nos a la realitat. Les qualitats secundàries (llum, so, color, olor...) són subjectives, qualitatives i canviants; no són percebudes amb claredat i distinció. És un coneixement superficial que serveix per orientar-nos en la vida pràctica, però no és la veritat autèntica.
• L'enteniment: Capacitat per separar i abstreure allò accessori d'allò essencial. Les qualitats primàries (extensió, moviment, figura...) són objectes mesurables, quantificables i percebudes amb claredat i distinció; és allò que realment podem conèixer dels cossos materials.

Conclusió

És més fàcil conèixer el propi Jo que les coses corpòries, perquè el Jo no és una cosa extensa. Les coses extenses són difícils de conèixer i de determinar quines qualitats els pertanyen realment.