Filosofia de la Felicitat: Aristòtil, Epicur i Estoïcisme
La Recerca de la Felicitat en la Filosofia Antiga
L'Ètica Aristotèlica: Contemplació i Benestar
Aristòtil va defensar que l'autèntica felicitat es basa en la contemplació de les coses i que aquesta contemplació ha d’estar relacionada amb l’amistat, el plaer, la salut i el benestar material. És la base de totes les coses, l'objectiu final de l'ésser humà: ser feliç. A més, Aristòtil pensa que la felicitat comuna s’ha de prevaldre sobre la individual.
La Lògica Formal Aristotèlica
Aristòtil va ser el pare de la lògica formal, el primer a utilitzar-la d’aquesta manera. És a dir, Aristòtil va implementar sil·logismes per examinar si un raonament era correcte i, per tant, va plantejar la necessitat d'una nova constitució que dictaminés noves maneres i formes de la vida amb l'objectiu de millorar la vida de tothom.
Principi de No Contradicció
Aristòtil sostenia un principi que, aparentment, és molt evident, però de la mateixa manera és molt necessari a l'hora d'argumentar: “Una proposició A i la seva contradicció -A, mai poden ser veritables les dues a la vegada”.
L'Ideal Epicuri: Evitar el Dolor
L'ideal d'Epicur era assolir la felicitat i, per arribar-hi, no s’ha de sentir cap dolor. Per no sentir dolor s’ha d’arribar a l'ataràxia, la tranquil·litat i serenitat de l'ànima, de benestar físic i espiritual basat en un plaer estable i tranquil, lluny de tota preocupació i inquietud. Per això ens hem d’allunyar de la por.
El Tetrapharmakon d'Epicur
Epicur va crear una suposada recepta per no tenir por, anomenada Tetrapharmakon, que consistia en:
- No tenir por als Déus, ja que a ells no els interessa res de la vida humana.
- No tenir por a la mort, ja que quan morim no sentim res.
- No tenir por al dolor: si és fort, és momentani; i si és llarg, és lleu.
L'Ètica Estoica: Saviesa i Fortalesa
L'enuig és per a persones ignorants, ja que per a ells una persona sàvia era aquella que tenia un control absolut sobre una mateixa. És a dir: autocontrol = saviesa = felicitat, ja que la base de la felicitat és la saviesa.
Un estoic ha de tenir fortalesa davant de les situacions adverses. Un estoic sap que per molt dolenta que sigui la seva situació, les coses sempre podien anar pitjor; sempre s’ha d’agrair el que es té. Els estoics van proclamar que es pot aconseguir la llibertat i la tranquil·litat tan sols sent aliè a les comoditats materials, la fortuna externa i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtut (tal és la idea de la impertorbabilitat o ataràxia).
L'Ideal Escèptic
L'ideal escèptic ensenyava que els humans no podem conèixer com són les coses en si mateixes. Els escèptics recomanen seguir els costums dels llocs on vivim.