Filosofia Grega: Dels Presocràtics al Mètode Socràtic
1.1 L'Escola de Milet: Els Monistes
Els Monistes: Consideren que tot té un sol element comú (arkhé) amb el qual es pot compondre tot el que existeix.
- Tales de Milet: L'arkhé és l'aigua.
- Anaxímenes: L'arkhé és l'aire còsmic.
- Més dens → muntanya.
- Menys dens → aire.
- Anaximandre: L'arkhé és l'Apeiron (principi indeterminat, una mescla originària homogènia).
1.2 Heràclit i Parmènides: Sentits i Raó
Ambdós plantegen la distinció en la percepció del món:
- No fiar-se dels sentits per entendre el Kosmos: Realitat aparent.
- Fiar-se de la raó: Realitat autèntica.
Heràclit: Confia en els sentits (perspectiva empirista).
Parmènides: Rebutja el testimoni dels sentits (perspectiva racionalista).
Misticisme i Pluralisme
Misticisme: Interpretació dualista; l'ésser humà té dues naturaleses.
Pluralistes: Defensen que no tot pot sortir d'un sol principi.
- Anaxàgores: Tot el que existeix conté "llavors" de totes les realitats diferents.
- Empèdocles: Teoria dels quatre elements (Aire, Aigua, Foc i Terra).
1.5 Leucip i Demòcrit: L'Atomisme
- Àtoms: Indivisibles, eterns, invisibles i idèntics.
- Buit: Necessari per explicar el moviment dels àtoms.
Sòcrates i els Sofistes
- Relativisme epistemològic: Posa en dubte l'existència d'una sola veritat.
- Escepticisme: Es planteja els límits del coneixement humà.
- Relativisme moral: No hi ha valors universals.
- Convencionalisme polític: Les normes són creades per l'home i poden canviar-se o criticar-se.
- Relativisme: Concepte contrari a l'objectivitat.
- Gòrgies: Representant del relativisme i l'escepticisme.
Aforismes Filosòfics Fonamentals
- Descartes: "Penso, per tant existeixo" (Els humans som perquè pensem; quan deixem de pensar, deixem de ser).
- Sòcrates: "Només sé que no sé res" (L'individu no té la veritat absoluta; és vital tenir la voluntat d'aprendre).
- Protàgores: "L'home és la mesura de totes les coses" (Cada individu és el criteri de la realitat, desembocant en un subjectivisme on només importen les aparences).
- Parmènides: "L'ésser existeix i el no-ésser no existeix" (Sosté que només l'ésser és real; el no-ésser és conceptualment incoherent i sense existència).
El Mètode Socràtic: Ironia i Maièutica
Segons Sòcrates, la veritat, el coneixement i la virtut no es poden ensenyar o transmetre directament. Això condueix a la Maièutica, que consta de dues fases:
- Fase negativa: Busca destruir el coneixement previ mitjançant l'ironia i l'humor per posar-lo en dubte.
- Fase constructiva: Busca la recerca d'un coneixement objectiu per assolir un comportament virtuós.