Filosofia Grega: De Parmènides als Sofistes

Parmènides d'Elea

Diferencia dos camins:

• Camí dels sentits (coneixement empíric): ens porta a l'aparença i a l'error; ens ensenya un món on tot és diferent i tot canvia.
• Camí de la raó (lògica): ens porta a la veritable realitat de l'ésser; ens ensenya una realitat eterna i immutable.

La seva filosofia es fonamenta en tres axiomes:

1. L'ésser és, i és impossible que no sigui.
2. El no-ésser no és, i és impossible parlar-ne.
3. És el mateix ésser i pensar, és a dir, la visió del que és.

Els Pluralistes

Autors posteriors a Parmènides que van declarar un arkhé no físic per a la realitat.

Empèdocles: creu que l'origen de l'ordre que es feia palès en la realitat provenia de dues forces còsmiques i externes: l'amor i l'odi.

Anaxàgores: considera que, atès que res no neix del que no és, allò que és ha de tenir origen en quelcom semblant des d'abans de la seva existència: les homeomeries, que porten en l'interior i en petit l'ésser que serà.

Els Atomistes

Leucip i Demòcrit: primers autors atomistes, van imaginar la realitat formada per una quantitat indefinida d'entitats invisibles, capaces de moviment i de combinar-se unes amb les altres. Per poder explicar aquests processos, van dir que entre els àtoms hi havia, necessàriament, el buit. A més, explicaven la vida i la mort dels éssers per la unió i la disgregació d'àtoms.

Els Sofistes

Al llarg del segle V a.C., apareix a Grècia l'esmentat grup de persones, els sofistes, que viatgen entre diferents ciutats. Hi expliquen públicament les seves teories i mostren un gran coneixement i una gran capacitat de convicció i seducció amb la paraula. Ells s'adrecen al món dels éssers humans i es preocupen dels assumptes dels ciutadans de les polis. Els seus serveis consistien a ensenyar estratègies de convicció.

Exponents fonamentals d'aquest moviment:

Gòrgies: famós per la seva capacitat oratòria, demostra que res no existeix:

• Res no existeix.
• Si existís, no ho podríem conèixer.
• Si ho poguéssim conèixer, no ho podríem comunicar als altres.

Protàgores: d'ell és famós el precepte fonamental del relativisme: cadascú tindrà una opinió canviant i diferent de la resta. Es considera mestre en virtut; per a ell era possible ensenyar a ser un bon ciutadà i que, per tant, es poden aconseguir millorar els éssers humans des d'un punt de vista moral. La recerca de Gòrgies i Protàgores se centra en l'acció humana a la ciutat.