Filosofia Grega: Sofistes, Sòcrates i Conceptes Clau

Conceptes fonamentals de la filosofia grega

Essència: allò fonamental que fa possible que les coses siguin el que són.

Cosmos: ordre natural o món natural. Moviment: constant transformació que pateixen les coses.

Arkhé: principi originari (allò que ho genera tot) i constitutiu (forma part de totes les coses).

Les grans qüestions filosòfiques

Què es qüestionen?

• 1) Què pot conèixer l'ésser humà? El que són les coses enfront del que semblen ser: l'essència de les coses a la simple aparença; el que és vertader o raó d'opinió; el que pot ser vertader però no té per què ser-ho.
• 2) En què consisteix actuar correctament? S'ho qüestionen perquè, amb el canvi de règim polític, els valors tradicionals es van devaluar, ja que no eren representatius del comportament correcte.

El context de la desconfiança

Per què s'ho qüestionen? Per la desconfiança que hi havia envers l'ésser humà, que va provocar el desenvolupament de les teories presocràtiques.

El pensament dels sofistes

Relativisme: no hi ha veritat absoluta; tota veritat és relativa (depèn de). Escepticisme: la veritat és indemostrable; per tant, tots els punts de vista són vàlids.

Els sofistes defensen que tot el coneixement és relatiu; és a dir, no coneixem la veritat ni, en conseqüència, el que és real, sinó que coneixem el que a cadascú ens sembla que és vertader i real. Per als sofistes, el llenguatge esdevé un instrument de persuasió si es dominen les tècniques adequades (oratòria).

La filosofia de Sòcrates

Sòcrates: proposa un coneixement antirelativista (hi ha veritats absolutes), universals i necessàries.

• 1) El diàleg progressiu orientat a l'assoliment de definicions universals. Ell intentava preguntar als altres per demostrar fins a quin punt eren vàlides, ja que anava negant-les i criticant-les per preguntar als altres, i els altres havien de tornar a raonar.
• 2) Maièutica: ajudar a trobar la veritat mitjançant definicions universals a partir de diferents opinions.

És possible assolir el coneixement vertader raonant, de manera que la veritat és dins nostre. El coneixement que es basa en la percepció, és vertader?

L'intel·lectualisme moral

Intel·lectualisme moral: defensa que el coneixement determina el nostre comportament. Només aquell que assoleix el coneixement vertader sap actuar correctament. El saber ens ajuda a ser millors.