Filosofia de Kant: Conocimiento, Estetica y Etica

Estetica Trascendental

sensibilidad, pasiva, intera externa, rep intucions sensibles, percepcions que son la materia, y la forma la posada por nosaltres, materia posterior forma a priori, temps y espais mes percepcions=fenomens.

Analítica Trascendental

sententiza crean coneixemente baix un objecte, l'experiència mon fenòmic però no tots no podriem coneixer, categories (mp es poden aplicar a un objecte perquè són la unió de tots els fenòmens, són les que permeten la realitat) el principi causalitat no basa en l'experiència és a priori però se sap a posteriori és necessària per l'efecte igual que la substància és necessària per als objectes qualitat de res.

Apercepció Trascendental

el yo pienso la condició de tot, no hi hauria ni objectes ni experiència no és experiència però imprescindible.

Dialèctica Trascendental

la raó perquè és això filosofia tres principis per generalitzar paralogismes jo unifica el lògic, l'empíric i l'ànima, antinomies món contradictori és infinit però va començar, hi ha llibertat però tot està determinat casualment, demostracions no vàlides Deu la necessitat de ser omniscient que uneix no és part del fenomen o pot ser conegut en coneixement noumènics.

Etica Kantiana

antes finalidad, hipotética, heternomoes, empíricas, no universl, Kant rao, autonoma cap finalitat intenció no resultat, pel deure, imperati categòric, la raó s'autolegisla. IMPERATIU CATEGÒRIC màximes principis per com actuar, universalitat i dignitat, postulats suposicions per a fer possible plenament la moralitat, llibertat per poder moralitzar, inmoralitat per tenir suficient temps per perfeccionar moralment, existència de deu la forma de reconciliar la virtut i felicitat.

• Hume no creu en les lleis de la natura, només en les matemàtiques perquè diu que són analítiques a priori, en canvi Kant sí, les lleis de la naturalesa són a posteriori i en qualsevol moment pot succeir el contrari o l'esperat, per això no es poden comprovar, en canvi les matemàtiques eren a posteriori però analítiques.
• Hume pensa que tot succés té una causa, en canvi Kant defineix que no cal aquesta causa, només la necessitem nosaltres perquè no entendríem el perquè d'un succés, el subjecte és el que s'adapta als objectes, Kant va provar d'explicar-ho al revés: que són els objectes que s'adapten al subjecte, per Hume si coneixes alguna cosa ja la coneixes, per Kant et quedes a mig camí, bo tot coneixement ve de l'experiència en específic les categories, per Hume si, Kant diu no veiem la causa però no per això no existeix i no és vàlida sinó que és a priori, la causa es sap després de l'efecte, Hume ho confonia.