Filosofia medieval, Renaixement i Modernitat

Filosofia medieval

S'inicia a l'anomenada edat mitjana. La funció de la filosofia era fonamentalment la d'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana.

Sant Agustí

Sant Agustí, figura principal de la primera escola filosòfica cristiana (patrística). La seva teoria es basa en la relació entre la raó i la fe, la il·luminació i l'amor com a via de coneixement. És necessari creure per a entendre: la fe i la raó han de col·laborar, però partint de la preeminència de la fe sobre la raó. Creure és una cosa raonable, de manera que la raó prepara el camí de la fe.

Escolàstica

Escolàstica: idees aristotèliques com l'ordre i la finalitat aplicades a la natura van ser assimilades pel pensament cristià. Sant Tomàs d'Aquino va ser un dels representants principals; Tomàs entén que a Déu s'hi pot arribar tant a través de la raó com de la fe. Més tard, Guillem d'Occam va criticar un dels principis bàsics de l'escolàstica: l'existència real dels universals.

Renaixement i filosofia moderna

Renaixement

El Renaixement s'inspira en els clàssics grecs i llatins. Encara que persisteix una nova visió cristiana del món, es caracteritza per l'humanisme: situa l'home al centre de la reflexió com a ésser natural i històric que es realitza a través del cultiu de les arts i les ciències.

Modernitat

Modernitat: és hereva del Renaixement; s'orienta principalment cap a la teoria del coneixement, és a dir, l'estudi dels processos i dels límits de la raó humana. Van sorgir així dues escoles filosòfiques de plantejaments diferents: el racionalisme i l'empirisme.

Racionalisme

El racionalisme va sostenir la superioritat de la raó sobre els sentits per a aconseguir el coneixement. Si la ciència es limitava a tot allò experimentable, la filosofia havia d'anar més enllà.

Empirisme

L'empirisme mantenia que la raó havia de prendre sempre com a punt de partida les dades dels sentits, perquè en cas contrari res no garantia que les seves especulacions poguessin ser vertaderes. Els empiristes afirmaven que la ment és com un full en blanc i que, a partir de l'experiència, adquirim els continguts amb què ha d'operar el nostre enteniment.